• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Torna

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Xavier Bosch ha dit l'últim adéu i ha explicat els motius de la seva marxa. He crescut admirant el Bosch primer com a escriptor (Jo, el Simolses i La màgia dels reis) i en acabat com a magnífic director i presentador de ràdio. La seva obsessió contra el Laporta me'n separa, però el seu catalanisme m'hi torna a apropar; potser alguna altra contradicció, però no crec que gaires. I aleshores m'he quedat una mica com així escoltant els motius del seu comiat. Diu que està cansat, que entre la il·lusió i l'ambició ha guanyat la il·lusió, que en aquests anys ha pensat més en el seu programa que en ell, etcètera. Cansat de què? És veritat que et lleves molt d'hora, però bé, se suposa que és així com s'han de fer aquesta mena de programes i és de nenes queixar-se. Què vol dir que entre l'ambició i la il·lusió ha guanyat la il·lusió? I la il·lusió de fer un programa tan fantàstic com el que has fet durant tots aquests anys? Això no és il·lusió? Dius que prefereixes l'abraçada de les persones que estimes que una bona audiència. Però escolta, Xavier, tu et penses que després de tots aquests anys no t'estimem? No veus que escoltar-te cada matí és una forma d'abraçar-te? Treballar i treballar bé i treballar cada dia millor no és cap ambició malsana i al món hi hem vingut a dur una mica més enllà els límits de la humanitat. Aquest és el nostre destí i tu perquè ets molt bo i perquè vius en un país petit i segrestat tens un especial deute amb aquest destí i has d'acomplir-lo amb molta més insistència que la massa. Ens fas falta com a tu te'n feren els mites que et van ajudar a créixer i a creure. No pots marxar: com a molt et pots permetre descansar una estona per agafar aire. Saps que has de continuar, a la ràdio o allà on sigui, i fent exactament el que has fet fins ara: és la teva missió, donar esperança i qualitat a una nació arrasada pels bàrbars.