• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Envaïm el carril bici!

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Passejo sempre pel carril bici i de vegades m'hi cauen xinxetes i no les recullo. Cal passejar pel carril bici, desmoralitzar els del club que no es dutxen. Barcelona no serà mai una ciutat seriosa fins que les bicicletes no deixin d'amenaçar la integritat física dels vianants, fins que no deixin de provocar embussos i accidents de trànsit; i mentre que, sobretot ara que ve l'estiu, els ciclistes arribin suats i fent pudor a la feina. Anar en bicicleta no és una manera de desplaçar-se sinó un estat de l'esperit. Dilluns vaig veure la Margarita Puig en bicicleta. La Margarita Puig és aquesta dona que escriu llibres sobre restaurants. No hi ha hagut mai en la història de les lletres cap ciclista que hagi escrit res acceptable sobre gastronomia. Bicicleta i escriure sobre gastronomia és un oxímoron, com ho prova no tant el fet que la Margarita Puig vagi en bicicleta sinó les demències que escriu sobre restaurants. Els ciutadans honrats i de dutxa diària hem de començar a defensar el nostre espai: no pot ser que passejar per Barcelona sigui una activitat de risc per culpa de quatre sonats que no respecten ni els vianants, ni els semàfors, ni els carrils que no són per a les bicicletes, ni res de res. Envaïm el carril bici i elevem-lo a carril passeig una altra vegada: cal insistir en aquesta militància. A la més mínima agressió d'una bicicleta, al més mínim contacte, posem totes les denúncies que calguin, duguem a judici l'agressor i demanem-li tota quanta indemnització sigui possible demanar-li. Hem d'aconseguir que anar en bicicleta per Barcelona sigui un autèntic turment, tal com ho és ara passejar-hi. Que Barcelona deixi de ser la ciutat dels polls, dels bruts, dels okupes, dels manifestants i de tota quanta mala bèstia i que torni a ser la pàtria dels catalans d'ordre, xampú i tieta.