• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

La discreció lèsbica

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

La meva estimada Anna Grau escrivia ahir un article sobre el que ella en deia la discreció lèsbica, sobre com, sovint, les dones que s'han follat altres dones és difícil que ho expliquin i ho duen amb discreció. L'Anna, que en quasi tot és fantàstica, pateix el problema de tenir el feminisme irritat i acabava el seu text proclamant que arribarà aviat el dia que les lesbianes seran igual d'expressives que els gais. Ja saben que penso que el lesbianisme no existeix, i que tots els jocs lèsbics remeten invariablement al mite de la introducció i per tant a la nostàlgia fàl·lica. No nego que dues noies jugant s'ho puguin passar teta, però si després t'ho mires bé, a part de posar-te bastant calent, veuràs que són succedanis d'un gran penis tots els seus joguets. De fet, a la majoria de les bones pel·lis porno sobre lesbianes, al final sempre surt un home per fer resum i se les folla totes dues, que és del que estàvem parlant. El lesbianisme, com el feminisme, com l'igualitarisme atroç o la incorporació de la dona al món del treball, tenen en comú dues coses: que són intents de dona d'emular els homes, i que són intents fallits. Si al final les dones t'acaben demanant quasi sempre una reducció de la seva jornada laboral per tenir més temps per tenir cura dels seus fills, s'haurien de preguntar si realment treballar les ha fetes més felices. Si el feminisme porta no sé quants anys queixant-se i ha de seguir-se queixant encara, valdria la pena que es preguntés si realment queixar-se és la solució o si com a mínim no s'han equivocat de queixa. Si al final de les pel·lis porno surt sempre un gran fal·lus a posar ordre i a fer realitat l'autèntic desig de les dones que es tocaven, em sembla, Anna Grau, que val més així, que val més que sí, que val més que les lesbianes ho portin amb discreció.