• Imprimir

La guerra dels mons

Nens hertzians

Enric Gomà / enricgoma@enricgoma.com

AEl intercambio, pel·lícula escrita per J. Michael Straczynski i dirigida per Clint Eastwood, hi apareix un nen que mira la ràdio. Escolta un programa infantil assegut en una cadira davant d'una ràdio de galena -la pel·lícula està ambientada als anys vint-. El nen no només l'escolta, sinó que la mira. Jo també vaig mirar molt la ràdio de petit. M'asseia davant d'una Ondina del 1959 i llegia amb atenció els noms de les ciutats, escrites al dial: Montecarlo, Tunis, Nàpols, Frankfurt, Lió. Hi havia una ciutat misteriosa que es deia Hilversum. Feia córrer el dial intentant atrapar veus, somortes i llunyanes, de Hilversum, que sempre me l'imaginava nevada, amb cérvols pasturant pels parcs i caçadors melancòlics. També hi havia una altra ciutat, més propera, dita Badalona, que, acompanyada d'Orà i Luxemburg, es revestia d'aires enigmàtics. No escoltava programes infantils, perquè no en coneixia cap. Em cenyia a allò que sentien a casa: el Diario hablado de Radio Nacional de España -encara recordo Huelgas y desórdenes en Portugal, pronunciat amb una delectació untuosa- i el Carrusel deportivo - "¡Emoción en Las Gaunas! ¡Se hunde El Molinón!". Sobre un programa per a nens, m'havien arribat notícies vagues i confuses de Matilde, Perico y Periquín, encara que tenia dubtes seriosos sobre la seva existència, com del Pare Noel i el ministre Solís -com un ministre podia tenir nom de salsa de tomàquet?

Avui dia, gairebé ningú no fa ràdio per a nens. Tampoc no conec nens que n'escoltin, tret dels partits de futbol. Per a nens -no pas per a pares, amb un fort desplegament de pedagogs de xoc-, només sé, a Ràdio Gràcia, al 107.7 de la FM, El galliner, que radien Clara Molins i Toni Noguera cada matí de 8 a 9. L'altre dia em van entrevistar -com a escriptor de contes per a nens- i em va sorprendre que els nanos truquessin a la ràdio, per fer preguntes, respondre'n i explicar notícies (una d'elles, sobre el nou clip de Macedònia, sempre d'actualitat). Al cotxe, de camí de l'escola, o mentre esmorzen, es veu que els nens escolten la ràdio. Abans de començar, em van advertir que no fes servir paraules gaire difícils. Quan Noguera va explicar que Obama seria investit, Molins va aclarir que seria president dels Estats Units i va precisar: "D'Amèrica". Si les altres ràdios els imitessin, els locutors tindrien ocasió d'explicar els conceptes amb més claredat per a tothom: infraestructures ferroviàries, trens avariats; pla de rescat bancari, el Robin Hood dels rics; finançament autonòmic, la setmanada.