• Imprimir

DOS NEGRONI

Els 'singles' de Bertí

Empar Moliner / moliner.empar@gmail.com

El Saló Singles (que és una fira dedicada a aquelles persones que els retrògrads anomenem solters) arriba a la cinquena edició. La notícia surt a tots els diaris, il·lustrada amb diverses fotografies de presumptes singles participant en tota mena d'activitats, com ara "un taller d'abraçades". Jo vaig ser soltera (no vaig arribar a la categoria de single) i ara es pot dir que sóc mig casada (el meu intrèpid i alegre matrimoni va celebrar-se a Las Vegas, i només és vàlid a Amèrica). Doncs bé. Quan era soltera, hauria preferit que m'omplissin de plomes i quitrà a participar en un taller d'abraçades. I ara em passa igual. De fet, per mi, la paraula taller només té valor si va acompanyada de l'adejctiu mecànic.

Per sort no tothom és tan insensible com jo i al Saló Singles hi ha tot d'activitats i productes, llegeixo, que t'ajuden a sentir-te orgullós de la teva singlor. Et venen anells de single, teràpies per a single i literatura per a single. Però, sincerament, pel que he vist, això de l'orgull és una manera de parlar. Tant els anells, com les teràpies, com la literatura van encaminats a una sola cosa: trobar parella.

Però també s'hi tracten drames tan contemporanis i singlescos (això ho llegíem a El Periódico) com "haver d'estar davant de la tele menjant en soledat una pizza massa gran per a la gana que tens". Dramàtic, terrorífic calvari que tants i tants singles han viscut (i només comparable al drama de ser família nombrosa i "haver d'estar davant de la tele menjant en companyia una pizza massa petita per a la gana que teniu"). Jo sé el que és patir aquesta vexació al single. Per sort, sempre he estat valenta i quan em passava això de la pizza treia forces de flaquesa i prenia una decisió heroica: desava el sobrant a la nevera. (És que jo era una single Coratge.)