• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Carregar tota una vida

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Una de les preguntes que la propaganda avortista sol fer-te és si trobes just que una noia hagi de carregar tota una vida amb el pes d'un simple descuit. Que si es queda embarassada als 17, es vegi obligada a tenir el fill i a destrossar-se així la joventut. Ja l'enunciat és falsari, perquè quan algú manté relacions sexuals sense precaucions tothom sap a què s'exposa. Fins i tot sense educació sexual a l'escola, quan una és prou puta per ja als 17 anar-s'ho follant tot, és prou llesta també per saber com es posen els condons. No es pot parlar de simple descuit, de la mateixa manera que si un cirurgià talla per aquí en lloc per allà, l'excusa que la melsa i el fetge són a la vora no torna l'error més perdonable. No es fa mai, en canvi, la pregunta de si trobes just carregar-li a una de 17 el pes d'una mort. Que hagi de carregar tota la vida amb el turment d'haver-se desfet del seu fill. No sé fins a quin punt pot ser dramàtic, en cada cas, ser mare als 17 per culpa d'un descuit, o potser caldria dir que per culpa de molta deixadesa. El que sí que trobo dramàtic és banalitzar la mort sense temor de Déu, sense cap respecte. Que per tal de no assumir la pròpia responsabilitat, l'esquerra prefereixi, fins i tot, matar. El que trobo dramàtic és aquest menyspreu per la vida humana, un menyspreu que ha estat sempre característic de l'esquerra, des de Sibèria fins a l'Arrabassada. El que hi ha al fons del debat sobre l'avortament no és un cas o l'altre, ni els terminis que diu ara la ministra d'Espanya, ni si són 12 setmanes o 24. Hi ha una degradació moral imparable, una escala de valors capgirada i un llistó cada cop més baix perquè cap esforç no se'ns reclami, fins que ja no ens quedi cap humanitat a defensar i siguem només deixalla.