• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Jo també sóc antiavortista

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Els temps estan de tal manera que la paraula antiavortista s'utilitza com un insult. Potser sóc un nazi, i tot això que em diuen sovint els socialistes, però vinc d'una era en què estava malvist pelar criatures. Ja n'hi ha prou d'anar pel món amb eufemismes. Ja n'hi ha prou que el progressisme segresti el llenguatge i canviï a la seva conveniència el significat de les paraules. Ja ni parlo del valor de les paraules, simplement del seu significat. I avortar vol dir interrompre una vida i per tant matar. Matar una criatura. El que hi ha al centre de l'avortament és la mort d'una criatura. La propaganda feminista d'associar l'avortisme a la llibertat és aberrant, fruit de la frustració i del ressentiment d'aquest col·lectiu en tot equivocat, i és un crim fer pagar tanta amargor atàvica als pobres infants. I encabat, per descomptat que cal parlar dels drets de la dona. Que ben segur que són importants, fins al punt que en alguns casos han de passar per davant dels de l'infant: quan la vida de la mare és en perill, i quan hi ha hagut violació, i en algun cas més, necessàriament tan extrem com aquests. Però és que els drets de la dona no acaben aquí. Perquè com sap qualsevol persona normal, i sobretot qualsevol dona que hagi passat per aquest procés horrible, avortar és dolorosíssim, i d'unes conseqüències morals devastadores: si no ets una mala bèstia, et destrossa desfer-te de la vida de la teva vida. Penso que el principal dret de la dona en tot aquest afer és el dret a no avortar, a viure en una societat responsable i digna, on l'avortament es consideri una excepció remotíssima i de cap manera una alternativa anticonceptiva; i la vida humana no estigui a mercè del descuit d'una mare que un dia no es va prendre la pastilla.