• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Un drama transversal

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

El congrés de Convergència va demostrar que quan menys s'exalta la participació de la gent millor funcionen les coses, i és així que el partit d'Artur Mas és l'únic que ha tancat el seu congrés sense fer el ridícul. Hi ha qui ha volgut fixar-se en el 60 per cent de vots d'aprovació que va obtenir David Madí, per considerar escàs aquest resultat. Primer val a dir que el 60 per cent dels vots és un percentatge més que saludable: amb aquesta mateixa xifra es pretengué destruir el president Laporta i encimbellar el tal Giralt. Després cal dir que David Madí fa una feina a Convergència que no és precisament la que dóna popularitat. En temps relativistes, de poc esforç i de cap força de voluntat, paraules com tenacitat, compromís, fidelitat, sacrifici; o conceptes com valor, orgull i ànima forta no semblen tenir gaire importància. Però la tenen: per a una nació són bàsics. Són cabdals per al nostre progrés personal i nacional, individual i col·lectiu. David Madí porta tots aquests anys fent una feina duríssima i molt ingrata, i és d'una total immaduresa política ovacionar un com Campuzano que viu de l'estèril filigrana, i pretendre castigar Madí amb un vot d'aprovació a la baixa. És la mateixa inconsistència ser d'Esquerra i fer president Montilla, que ser convergent i voler debilitar l'home que durant els temps més difícils ha estat la fortalesa del partit i juntament amb l'Artur ha sabut rearmar-lo. A Catalunya hi ha un drama transversal, que és l'estupidesa. No sé si mai com ara havíem tingut tants capsigranys. Tanta incapacitat al sol, tanta neurona atrofiada. De fet, a Convergència i a Esquerra deu haver-hi la mateixa proporció d'idiotes, i si Convergència sembla més normal és justament perquè només hi manen el David i el Mas.