• Imprimir

Phil Musical

Fer-se un nom

Òscar Dalmau

Una de les coses que més preocupa molts músics, més fins i tot que saber cantar, és fer-se un nom. Literalment. I a poder ser, original. És a dir, que ningú més el tingui. Aquesta incansable recerca de l'originalitat fa caure molts músics en noms com El Sueño de Morfeo, La Oreja de Van Gogh o, fins i tot, El Frenillo de Gauguin.

"Hem de pensar un nom". Aquesta és una reflexió en veu alta que comparteixen gremis tan dispars com dissenyadors de cotxes i grups de músics. Però el que sona ocurrent a l'hora de fer un llistat, s'ha d'acabar modificant sobre la marxa quan veus que aquell nom ja circula i potser no funciona tan bé.

Li va passar al Mitsubishi Pajero, que aquí es va comercialitzar sota un altre cognom per no ferir susceptibilitats, i en el pla musical, als Whiskyn's, que un bon dia van optar directament per eliminar el cognom que van arrossegar durant quatre anys. Ells van atrevir-se a gravar els dos primers discos com a Whisky'ns Cullons.

Ara bé, si voleu assaborir l'originalitat en estat pur, passeu-vos pel gremi del punk i el hardcore i trobareu noms realment formosos. Si esteu pensant a formar un grup que es dediqui a qualsevol d'aquests estils, heu de saber que ho tindreu difícil per trobar un joc de paraules que encara no s'hagi fet servir. ¿Sumas y Krestas? Ja es diu així una formació barcelonina que fa una versió punk del Resistiré del Duo Dinámico. ¿El Oso Yonky? També està agafat per un grup del Pont de Suert.

En homenatge al beure i els seus efectes col·laterals trobareu grups amb noms com Karton de Vino, Ceda el Vaso, Vómito o Pota en la Sopa. Aquests últims estripen les seves guitarres i cordes vocals sense escapar de rimes consonants com Segurata, segurata, tu madre es una puta rata.

I n'hi ha més: Eskoria, Eskupe, Kiss-T, Kólera, Olor a Sobako, Kancer d'Eskroto, Abra Kadaver o Cikatriz en la Matriz. Tot és bon rotllo i molta lletra k, ke keda més radikal.

Per cert, no cal confondre els Eskupe, uns punkies de Barcelona, amb Eskupitajo 100%, de Madrid. O uns gallecs que van pensar el seu nom en la mateixa línia tot i que donant un toc més de glamur per arribar a Essenzia de Lapo. Permeteu-me un tast de la seva elaborada poètica: "Hoy me he levantado / con un picor exagerado / no eran ladillas / He descubierto hongos en mi nabo". M'agradaria saber què els diria Risto Mejide després d'escoltar-los cantar això.