• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Vella guàrdia maoista

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

La fraternitat amb el maoisme de l'esquerra catalana, aquesta total indigència en la qual encara viu instal·lada, és la causa de la indiferència a la repressió i la brutalitat que la Xina exerceix al Tibet. El 1989 tenia 14 anys i vaig sentir molts socialistes justificar Tiananmen. Els nostres són temps menys dialèctics, i ara l'esquerra ja no discuteix ni justifica sinó que parla de futilitats, flors i floretes i tot ben pueril, despolititzar els mitjans de comunicació amb el pretext d'ocupar-se dels temes que li interessen a la gent, com si darrere de qualsevol afer mínimament seriós no hi hagués sempre una raó política de fons. Tenia 14 anys i vaig sentir justificar Tiananmen, i ara en tinc 32 i la mateixa dictadura segueix oprimint i matant i és desolador assistir a la indiferència de l'esquerra catalana, com sempre que l'ombra nacional es projecta sobre un tema. Tampoc no digueren res de Txetxènia. Hem de recuperar les referències. Hem de refer el paisatge destruït per l'esquerra. Si ens emmirallem amb Palestina, serem sempre uns desgraciats. És una cosa i el mateix pensar que Israel no té dret a defensar-se i votar socialista a Catalunya. La mateixa immoralitat. Es comença amb els drets humans a Guantánamo i s'acaba creient que qui va aixecar la nació fou la mà d'obra immigrada. Ens hem de fer grans, hem de recuperar el vocabulari. Hi ha un lèxic de la llibertat i una retòrica de l'esclavatge. No et deixis enganyar. Quan et diguin que estàs massa polititzat, mira al teu voltant i tot són sociates que ja tenen els seus plans. Quan et diguin racista si no et deixes exterminar, pensa en els teus besavis i en com caigueren per defensar aquesta llengua, aquesta integritat. Aquest país, aquest demà.