• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

El rei i jo

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Sóc monàrquic però la meva corona és catalana. M'agraden els reis però em molesta que Joan Carles I sigui el cap d'un exèrcit que hi és per garantir l'ocupació d'Espanya. M'agraden les dinasties però no les que han intentat exterminar-nos. I trobo estúpid cremar les fotos del rei tal com voler enviar a la presó els joves que ho feren. Em cau bé el rei, però em cau a sobre el que representa. La meva família ha fet bons negocis amb la monarquia, però el meu país hi ha perdut sempre. És veritat que la resposta de la classe política catalana a la crema dels diferents retrats del rei ha estat tèbia o fins i tot freda, però també és veritat, tristament veritat, dramàticament veritat, que el rei no ha sortit mai, mai, mai a defensar els catalans quan alguns sectors de l'espanyolisme més atroç ens han insultat sense pietat i han dit sobre nosaltres les mentides més grosses imaginables. Vull dir que si Joan Carles I vol que donem la cara per ell, que la doni ell per nosaltres: el poder el tens o no el tens, però l'autoritat i l'afecte te'ls guanyes. Ni cap diari ni cap polític català ha estat mai tan agressiu amb el rei d'Espanya com ho fou El Mundo amb l'afer Colón de Carvajal, ni tan desagradable com per exemple ho fou l'Aznar: "El rei anirà a Cuba quan toqui", se'n recorden? Quin president català ha estat ni una sola vegada impertinent amb el rei? Quin diari ha mercadejat amb l'honorabilitat de la Casa? Prescindint del passat més llunyà, que no se'n pot prescindir mai, però encara que féssim l'esforç de prescindir-ne, d'ençà que va ser coronat, el rei pot tenir molt poques queixes dels catalans i en canvi els catalans no hem obtingut mai un seu gest de complicitat, ni quan més adverses ens han estat les circumstàncies: això, per començar. Per acabar, el meu país no és Espanya.