• Imprimir

Maragall creu que l'Estatut no resol les infraestructures i aposta per la via privada

| Replica a Esquerra que l'independentisme ja no té sentit en el context actual de la UE | L'expresident reconeix que parla un "llenguatge comú" amb CiU sobre Europa

Gemma Aguilera

L'expresident Pasqual Maragall ahir a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent
UCE

Recuperant la tesi que si l'Estat no es grata la butxaca per proporcionar les infraestructures necessàries, ho haurien de fer els catalans, l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va defensar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent el sistema de peatges per sortir de l'atzucac de les infraestructurures que viu el país. "L'Estatut no pot fer carreteres, no resol la qüestió de les infraestructures -va sentenciar-, i no és un problema de recursos o de competències, perquè ja en tenim", sinó de la visió radial de l'Estat, que "els socialistes només han arreglat parcialment, ni molt menys totalment".

Davant d'aquesta situació, Maragall va fer una crida a no dependre de les decisions de l'Estat espanyol, buscant fórmules alternatives de finançament: no esperar que Madrid pressuposti, sinó anar a buscar els diners al sector privat o a Europa. "No serà la primera vegada que paguem peatges, ja es va fer amb la construcció dels primers túnels de peatge amb capital privat, perquè l'Estat no pagava", va dir.

L'expresident es va mostrar optimista respecte a l'aeroport del Prat i els paradors nacionals, que "poden entrar en vies de solució properament, entre d'altres coses, perquè hi haurà un component privat cada vegada més important".

Respecte a la idea que el socialisme ha quedat petit i que cal acostar-se a formacions com CiU sota el paraigua d'un gran partit demòcrata europeu, Maragall no va voler descartar obertament ERC, però va advertir que "l'independentisme a Europa avui no és el que era fa cinquanta anys". "Si ara tens una bandera europea i una moneda europea, què vol dir ser independent?", es va preguntar, perquè creu que els símbols de la identitat estatal ja són discussions més de matís que no pas de futur.

Reunió amb Homs

Per contra, sí que va reconèixer "un llenguatge comú" amb CiU, tot i que va minimitzar la importància de la trobada amb el diputat Francesc Homs aquest estiu, assegurant que "jo ja estic fora de tot això, ja no sóc el president del PSC, sóc un expresident que té una oficina, escriu articles i llegeix, però no tinc una participació política activa".

Tot i així, encara es va permetre una demanda més al seu partit, tot fent-se el desentès dels dirigents actuals del PSC, per proposar que l'endemà de les eleccions generals el PSC es constitueixi en grup propi: "Hauríem de tornar al que teníem i que vam perdre pel cop d'Estat del 23-F", va insistir.