• Imprimir

Inversions de l'Estat

La pitjor ministra

MAGDALENA ÁLVAREZ · L'actual titular de Foment és la que menys inversió dedica a Catalunya en els últims 8 anys 2007 · Els primers pressupostos 'estatutaris' han rebaixat la partida d'infraestructures catalanes RETROCÉS · La inversió del govern del PSOE ha caigut un 3% de mitjana respecte a la del PP

Redacció

Ni tan sols en el primer exercici dels pressupostos de l'Estat amb el nou Estatut -corresponent al 2007- no ha estat possible apropar la inversió que realitza l'administració central al 18,8 per cent que fixa el text, una responsabilitat que recau per pes econòmic en el ministeri de Foment. Les inversions que el departament de Magdalena Álvarez té pressupostades per a l'exercici d'enguany tenen el pitjor repartiment percentual per a Catalunya dels darrers vuit anys. A més, l'increment de la despesa destinada a obres catalanes és el segon més baix que s'ha produït en el mateix període per part de l'administració.

La incidència dels pressupostos generals de l'Estat no es limita a les xifres inicials. La magnitud definitiva és el grau de compliment. Si les partides no són executades pel ministeri, es perden. Les xifres indiquen que, lluny de tendir a una normalització i adequació de les magnituds, els últims tres anys de govern del PSOE han incrementat el diferencial d'inversió a Catalunya. Dues magnituds poden servir per donar la pauta d'aquesta actuació. D'una banda, la participació de les inversions a Catalunya en el global de les partides regionalitzades del govern espanyol per al conjunt de les autonomies de l'Estat. La segona és l'increment que aquestes partides experimenten cada any.

Una de les partides que més caracteritzen i condicionen les inversions en infraestructures d'aquests últims deu anys és la construcció de la línia de l'AVE. Aquesta gran obra pública apareix als pressupostos de l'Estat atribuïda a Catalunya en els trams corresponents i contribueix a maquillar les dades. L'impacte de l'AVE arriba fins al punt que el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, remarcava que la inversió estatal a Catalunya queda reduïda a un 10 per cent aproximadament, descomptat l'AVE, en la seva compareixença davant la diputació permanent del Parlament.

Els governs Aznar

L'any 1997 serveix com a base per a la comparació. A partir del primer pressupost de l'Estat que va aprovar el Partit Popular després de l'arribada de José María Aznar al govern amb el suport de CiU, es fa palesa l'evolució de les inversions de Foment. El departament que actualment dirigeix la ministra va experimentar des d'aleshores en aquest decenni un creixement espectacular i va multiplicar les xifres per sis. Cal recordar que les competències del ministeri li van ser assignades a partir de l'arribada dels populars al govern.

El punt de partida per a la comparació també fa palès com n'era de baixa la participació catalana en aquell moment (10,7%) en les obres públiques impulsades pel govern espanyol. Els dos anys següents a l'arribada del PP al govern, sobretot el 1999, la inversió realitzada a Catalunya pel ministeri que dirigia Rafael Arias Salgado va créixer fins al 14,5%, amb un increment sobre l'any anterior del 69,6%, mentre que la partida global de Foment creixia la meitat. Sense experimentar un increment tan gran, l'any 2000 la inversió a Catalunya va situar-se al 16,7% i, per segon any consecutiu, va pujar per damunt de la mitjana estatal en un pressupost novament preelectoral.

Amb Francisco Álvarez Cascos al capdavant i en un govern amb majoria absoluta del PP, el departament de Foment va mantenir la línia pressupostària. Només el primer any la partida d'inversions a Catalunya va ser inferior al 16%. En canvi, el 2003, novament en període preelectoral, va arribar al percentatge més alt amb un 18,6%, el més elevat aconseguit fins ara per Catalunya, amb increments parcials entre el 23% i el 25%, similars o per sobre de l'increment de la mitjana estatal. El percentatge d'execució de les obres pressupostades entre 1999 i 2003 va ser del 69,94%. Al 2003 va ser només del 50%.

L'etapa Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero va arribar al govern espanyol després d'una campanya en què va assumir un gran nombre de compromisos amb Catalunya. En canvi, l'executiu del PSOE va representar una inflexió en les previsions d'inversió en infraestructures.

El 2004, amb un pressupost encara aprovat pel PP, la inversió prevista pel ministeri de Foment a Catalunya va baixar al 17,9%. El departament dirigit per Magdalena Álvarez, però, ha reduït progressivament la participació relativa de la despesa estatal. La dada es fa palesa tant en l'assignació d'inversions a Catalunya en relació amb el conjunt de l'Estat com en la comparació dels increments anuals.

Els dos pressupostos ja administrats per Magdalena Álvarez han assignat a Catalunya un 15,6% i un 14,6%, mentre que la previsió del 2007 és del 14%, molt per sota del mandat de l'Estatut català votat en referèndum el 18 de juny del 2006, que estableix el llunyà 18,8 per cent equivalent al PIB català.