• Imprimir

L'Estat ni tan sols comença el 39% de les obres catalanes

INACCIÓ Més d'un terç dels projectes d'inversió de Foment i Medi Ambient a Catalunya no es fan, tot i que constaven als pressupostos PÈRDUES La falta d'execució afecta d'una manera o altra un 58% dels projectes

Lluís Bou

Inacció incomprensible. El govern central ni tan sols ha començat a fer més d'una tercera part de les noves obres d'infraestructures que promet a Catalunya, tot i que estan degudament pressupostades. Un 39 per cent d'aquests projectes anunciats a bombo i platerets no tenen cap primera pedra posada, tot i que ja constaven als pressupostos del 2005, segons dades de la Cambra de Contractistes de Catalunya.

En total són 26 les obres penjades, que en les xifres es presenten com si tiressin endavant i compten a l'hora de fer informes. Mentre Foment es concentra en obres planificades des de l'època del PP com l'arribada de l'AVE, queden inexplicablement aturats projectes d'inversió com el de la Nacional 2 al seu pas pel Maresme i per Girona, el soterrament de les vies de tren a Montcada i Reixac, el baixador de Premià de Mar, el desdoblament de la Nacional 340 d'Altafulla a Vilafranca del Penedès, i la famosa variant de Vallirana.

La diferència entre l'obra pressupostada i la realment executada és un clàssic a l'hora de maquillar les dades per part de les administracions, perquè així s'inflen les xifres. Sempre hi ha un cert grau de desfasament tècnic, però en el cas català tot indica que la situació està arribant a extrems encandalosos. Segons les mateixes fonts, dels 26 projectes catalans no executats pel govern del PSOE, 17 corresponen al ministeri de Foment i 9 al de Medi Ambient.

Un 58% amb problemes

Però no s'acaba aquí la falta d'inversió. Un altre 19 per cent dels projectes tenen una execució inferior a la meitat de la pressupostada. D'aquests, 10 corresponen a Foment, i 3 a Medi Ambient. Sumades les obres que no s'executen o que s'executen per sota del 50%, són majoria i la xifra arriba al 58 per cent. La resta, fins a arribar al total, són 28 obres que tenen, aquestes sí, un grau d'execució superior a la meitat, i que representen en aquest cas el 42 per cent dels nous projectes. No arriben, per tant, ni tan sols a la meitat els que funcionen dins d'uns paràmetres raonables.

En volum de diners, el govern socialista va licitar obres per valor de 983,5 milions d'euros durant els deu primers mesos de l'any passat, xifra que representa tan sols el 34 per cent del que s'havia pressupostat. Des d'aquest punt de vista, també el desfasament supera tota lògica. La pràctica té efectes molt nocius, perquè acaba reflectint-se a la llarga als pressupostos. Diners que no es gasten, es perden l'any següent, amb el retall sentenciat de les inversions. En el pressupost de l'Estat per al 2007 hi figura la xifra corresponent a les inversions previstes a Catalunya per a l'any anterior, que puja 2.200,61 milions d'euros. Però en el pressupost del 2006 aquesta mateixa xifra s'elevava a 2.803,79 milions, cosa que representa una pèrdua d'un any a l'altre de 504,18 milions d'euros. El mateix havia succeït l'any anterior, amb la pèrdua de 541 milions d'euros, cosa que significa en total una xifra que supera el miler de milions d'euros en negatiu.

La diferent manera d'analitzar les xifres, especialment la diferència entre el que es fixa als papers oficials i les obres reals, és un dels elements que més compliquen l'anàlisi de l'actitud del govern central.