• Imprimir

ELRASCLET

Ser marca blanca

Jordi Cabré / jordicabre@singulardigital.cat

Portabella ha estat el símptoma d'una grip gestada dins d'Esquerra Republicana des de fa mesos, des de la investidura del president Montilla, però fins i tot molt més enllà en el temps. Retirar-se del tripartit barceloní és un acte valent (i el més conseqüent) però de seguida han aparegut els dubtes, les vacil·lacions, la manca de garanties sobre el caràcter definitiu de la decisió: costa d'entendre que hom anunciï el trencament del tripartit i l'endemà no descarti investir Hereu (a qui, per cert, ja va investir fa quasi un any sense obtenir res a canvi).

La prova que el debat dins d'Esquerra Republicana és profund no només l'hem de trobar en les veus que arriben de les muntanyes dels Pirineus sinó també en l'anàlisi dels esdeveniments de l'última setmana. I és que Portabella ha fet la campanya de sempre; ha seguit el seu estil de sempre; ha transmès el missatge de sempre i ni tan sols ha mostrat tenir un "model de ciutat" tan radicalment diferenciat del que fins ara es construïa des del govern municipal.

Així doncs, com s'explica el trencament? Només pot explicar-se si ens endinsem en la dinàmica dels debats interns, dels dubtes estratègics i del moviment de perfils personals dins d'Esquerra. A Esquerra Republicana hi ha una saturació manifesta i finalment això ha començat a esclatar.

La direcció ha recolzat la iniciativa de Portabella però, com deia abans, cal veure si això es tradueix en fets concrets i definitius i si a nivell nacional hi ha algun canvi estratègic del partit: no em refereixo a trencar el govern Montilla però sí, per exemple, a marcar un necessari perfil propi. Això, o consolidar-se com a marca blanca i com a satèl·lit. I atenir-se a les onades de descontentament liderades des de la Cerdanya, és clar. Que no són broma.