• Imprimir

ELRASCLET

Cantimplores

Oriol Bartomeus / obartomeus@gmail.com

El terrabastall del cas Pretòria eixorda la fregadissa de bitllets de cinc-cents del cas Millet. Hi ha mals que no volen soroll i negocis que prefereixen les zones obagues per prosperar. Hi ha qui assenyala la palla del veí per no ensenyar la biga, malgrat que el públic veu la palla, la biga, els envans i els corcs que s'amaguen a les daurades motllures.

El Pretòria seria un cas de manual, digne de figurar al parc temàtic de la corrupció pàtria: un alcalde que es creu per damunt del bé i del mal, el seu amic xorisso, dos comissionistes bocamolls, un constructor sense escrúpols, el regidor aprofitat i uns companys de partit que no en sabien res de res. Tot amanit en el dolcet tuf putrefacte dels anys daurats de l'immobiliari.

El cas Millet és tota una altra cosa, si és cert el que es diu a la llibreta de la conserge Montull. Les arques del Palau de la Música haurien servit de vehicle per canalitzar provisions de cara a la incerta travessa del desert que albirava CiU l'any 2003. Ja se sap que quan hom s'endinsa al desert no té clar quan en sortirà, i és de persona prudent procurar-se una cantimplora plena. Millet hauria estat el que omplia la cantimplora per assegurar una travessa tranquil·la. A canvi, disposava de llibertat il·limitada per fer que el Palau li pagués els seus capricis. Favors amb favors...

Si es confirmen les sospites, el cas Millet seria una mena d'Orange Market de CiU, una estructura per engreixar les arques del partit mitjançant aportacions voluntàries de contractistes públics. És possible que a València acabin muntant una falla. Aquí, en canvi, som més prudents. CiU pactarà un canvi de cromos al Congrés i l'atàvic sentit del deure dels catalans els farà creure i callar. Què ens hi juguem?