• Imprimir

ELRASCLET

Reforma laboral

Jordi Muñoz / jmunoz.avui@gmail.com

Fa mesos que ens bombardegen per terra, mar i aire amb la idea que per solucionar la situació econòmica l'única possibilitat és reformar el mercat de treball. Ho repeteixen empresaris, polítics, organismes internacionals amb tan bons precedents com l'FMI, i la premsa econòmica d'ací i de fora. Fins i tot el governador del Banc d'Espanya que, segons sembla, no té prou feina supervisant un sistema financer que era el millor del món i que, tanmateix, ha contribuït decisivament a inflar la bombolla i ara nega el pa i la sal a famílies i al sistema productiu.

La vella teoria és que cal un mercat laboral amb el màxim de flexibilitat per poder-se adaptar al cicle econòmic: contractar més en moments d'expansió i desfer-se fàcilment dels treballadors sobrers en moments de recessió. Mirant la corba de creixement de l'atur dels darrers mesos, ningú diria que el nostre mercat laboral no s'ha adaptat prou bé al cicle econòmic. Amb les taxes de temporalitat i de precarietat que tenim, sembla una broma demanar més. Una broma de mal gust per als falsos autònoms, per als qui treballen en l'economia submergida, per als contractats temporals i els falsos becaris, entre d'altres. Perquè fins ara les successives reformes laborals han anat empitjorant les condicions per als sectors més precaris sense alterar les dels vells sectors més protegits, que són precisament els més sindicats i els que, per tant, tenen més poder de negociació. Això ha configurat un mercat de treball creixentment dual i polaritzat, amb uns marges de precarietat cada vegada més poblats i un nucli minvant de treballadors protegits, herència d'uns anys, ja passats, de capitalisme reformat. Res no fa pensar que ara serà diferent: si ningú no ho evita, la nova reforma laboral, quan arribe, aprofundirà aquesta dualitat i els de sempre seguiran pagant la festa.