• Imprimir

Garzón, al banc dels acusats

PROCÉS Un dels seus enemics, el jutge Luciano Varela, inicia els tràmits del judici EFECTE Se l'acusa de prevaricació i pot quedar inhabilitat de 12 a 20 anys

Pere Gendrau

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón s'asseurà en un judici al banc dels acusats imputat, entre d'altres delictes, de prevaricació
REUTERS

Després d'haver instruït casos tan importants com el terrorisme d'Estat del GAL i d'empresonar independentistes a principis dels noranta, el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón s'asseurà en un judici al banc dels acusats. Aquest serà l'efecte que tindrà la decisió presa ahir pel magistrat del Tribunal Suprem i enemic de Garzón Luciano Varela.

Tècnicament, el que va fer ahir Varela va ser convertir en procediment abreujat les diligències prèvies obertes contra Garzón. En altres paraules, va decidir que és procedent iniciar els tràmits d'un judici per un delicte de prevaricació. És a dir, que tiri endavant l'acusació contra el magistrat estrella de l'Audiència per haver iniciat una causa sobre la Guerra Civil i el franquisme sabent que no tenia les competències per fer-ho. Tot plegat pot comportar una inhabilitació per al magistrat de 12 a 20 anys. Curiosament, qui es va personar inicialment contra Garzón va ser el col·lectiu ultradretà Manos Limpias. Més tard s'hi van afegir, d'una banda, l'associació Libertad e Identidad, i de l'altra, el partit Falange Española.

La decisió de Varela no deixa de ser un pur tràmit, perquè ara fa dues setmanes el Suprem ja va decidir de no arxivar la causa tot i el recurs que havia presentat el magistrat de l'Audiència. En aquella ocasió va ser el jutge de signe conservador i membre de l'associació Defensa de la Nación Española, Adolfo Prego, qui va encapçalar la negativa a Garzón.

Les figures de Varela i de Prego serveixen per il·lustrar fins a quin punt el magistrat estrella s'ha guanyat enemics de bandes ben diferents. Varela és del cantó progressista, però, tal com també li passa a la membre del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles, l'hi té jurada a Garzón des de principis dels noranta. Tots tres van coincidir al govern de Felipe González, i sigui per l'ànsia de protagonisme de Garzón o per la situació en què va quedar l'exsecretari d'Estat Rafael Vera, jutjat en el marc del cas GAL, no han dubtat a facilitar el procés contra el seu antic company. Prego, en canvi, està situat a l'altre pol ideològic de la magistratura, i si ja no tenia simpatia vers Garzón, la causa del franquisme ha fet la relació encara més tensa.

Santander i Gürtel

A més de la causa sobre els crims del franquisme, la que el farà seure al banc dels acusats, Garzón en té dues més d'obertes que poden prosperar i, en cas que ho fessin, li complicarien molt la vida, en clau tant judicial com político-mediàtica. Una està iniciada per dos advocats que l'acusen de prevaricació i suborn per haver arxivat una querella contra el Banco Santander. Aquesta entitat bancària li havia donat 260.000 euros per finançar-li activitats acadèmiques entre el 2005 i el 2006 als Estats Units. La darrera causa és sobre un fenomen que aquests dies és a la boca de tothom: el cas Gürtel. El titular de la sala número 5 de l'Audiència va ser qui es va posar al capdavant de la investigació i va ordenar, entre moltes altres actuacions, enregistrar les converses de Francisco Correa i els seus suposats còmplices amb les defenses respectives. L'advocat i exfiscal de l'Audiència Ignacio Peláez, lletrat d'un empresari implicat en la trama, l'acusa de prevaricació per interceptar il·legalment les comunicacions.

La causa del Santander és especialment compromesa pel fet d'haver-hi diners pel mig, però la del cas Gürtel posa el dit en una de les pitjors nafres de Garzón: el procediment. Sovint s'ha criticat el magistrat per ser massa impetuós amb els processos i acabar donant aire als acusats amb errors tècnics. De fet, Luciano Varela tira endavant la causa sobre el franquisme incidint en aquest aspecte quan, en la seva resolució, assegura que, tot i l'informe contrari del ministeri fiscal, Garzón va voler jutjar els crims de la guerra i la dictadura "superant el límit" de la llei de memòria històrica i "intentant assumir el control de les localitzacions i exhumacions de cadàvers".

No als testimonis

El que també fa Varela és negar al jutge acusat que experts internacionals declarin a favor seu perquè seria una "desconsideració" al tribunal que se n'encarrega. De la mateixa manera, assenyala com a positiu el fet de debatre sobre els crims contra la humanitat i la llei d'amnistia del 1977, però afegeix que, en cas de fer-ho, qui ho ha de fer és el poder legislatiu. És una manera de dir que Garzón no es pot agafar a les bones intencions.