• Imprimir

Política ficció?

Els guions desaprofitats dels ex Piqué i Majó

CLAVAT · Els dos exministres presenten la primera traducció al català del llibre de 'Sí, ministre' ANECDOTARI · La realitat supera la ficció

J. Cortada

Joan Majó i Josep Piqué saludant-se ahir abans de l'acte, amb Toni Aira en segon terme
MIQUEL ANGLARILL

"Qué tal el potro de tortura?". Així va rebre el socialista Juan Manuel Eguiagaray, que duia pocs dies com a exministre d'Indústria, el popular -llavors sense carnet- Josep Piqué, que duia pocs dies com a ministre d'Indústria.

Segur que amb més flegma, no tan abrupte, però és ben bé el mateix que li deuria dir James Hacker al seu substitut quan va deixar la cartera d'Afers Administratius per saltar a Downing Street. No ho sabrem mai, perquè el prodigiós enginy de Jonathan Lynn i Antony Jay no ho va plasmar en cap dels 38 guions de la mítica sèrie Sí, ministre i la seva seqüela Sí, primer ministre (BBC, 1980 a 1987), ni en el llibre que, amb format de diari personal de Hacker, van publicar després.

Malgrat el gran èxit de la producció al nostre país, no va ser fins ahir, 21 anys després, que va arribar la primera traducció del llibre. A instàncies de Quim Torra (A Contra Vent) i amb execució de Toni Aira, periodista expert en cuina política. I amb bons presentadors: els exministres Piqué i Joan Majó, de posat british.

Tots dos van mirar d'explicar que els Sir Humphreys (l'alt funcionari florentinament lampedusià) i els Bernards (el secretari personal fidelment traïdor) existeixen. Tot i admetre que "els Sir Humphreys són imprescindibles", Majó va admetre que "els problemes que la sèrie retrata amb humor són ben reals. Manava més quan era alcalde de Mataró que al ministeri". I Piqué ho va rematar: "Tots els ministres, siguem del color que siguem, fem veure que sabem de tot i que ho tenim tot sota control. I no és així. I convé que la ciutadania ho sàpiga".

El Hacker vilanoví es va animar: "Als ministeris et fas expert en semàntica creativa. Havíem de reconvertir la mineria i deixar molta gent sense feina, i vam crear el Pla de Suport a la Mineria del Carbó". I es va deixar anar: "Jo no era del partit, vaig caure-hi per casualitat, i em vaig trobar rodejat de voltors àvids de poder". I llavors, recordant quan era portaveu, va parlar d'un Aznar "no gaire explícit, parc, sorrut en diríem; sequerón en diuen a Castella". I dels "Tú ya sabes" amb què "el Sequerón" li encolomava els marrons. I llàstima que Piqué tingués pressa perquè havia d'agafar un avió.