• Imprimir

Via lliure a la llei de consultes amb l'únic aval del tripartit

| PSC i ICV refreden les expectatives que obre la norma perquè caldrà el permís de l'Estat per convocar referèndums | CiU retreu a ERC que no hagi estat prou ferma i Esquerra titlla la federació d'antipatriota

M.F.

Puigcercós parlant amb Anna Simó i Antoni Comín en el ple d'ahir
MIQUEL ANGLARILL

ERC va veure ahir com una de les seves lleis estrella, la de consultes populars per via de referèndum, rebia llum verda definitiva al Parlament, però només amb l'únic aval dels vots dels grups del tripartit. CiU, PP i Ciutadans s'hi van oposar. Els socis dels republicans, PSC i ICV, van intentar refredar les expectatives que pot generar aquesta norma en el full de ruta sobiranista dels republicans. I és que, per convocar aquestes consultes, caldrà permís previ de l'Estat.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va obrir el debat assegurant que es tracta d'una norma "ambiciosa" que pretén donar resposta a qualsevol pretensió de realització del principi democràtic del dret a decidir. És més, als passadissos de la cambra va apuntar després que la llei obre la porta fins i tot a preguntar als catalans sobre la reforma de la Constitució en un sentit determinat. Ausàs, que va veure com alguns dels pesos pesants de la direcció del partit i d'ERC al govern només presenciaven la part final del debat, es va preguntar qui, des del catalanisme, es pot mostrar en contra de donar la paraula a la gent, en un clar retret a la federació.

Des de CiU, Dolors Batalla va trobar incompleta i poc ambiciosa la norma, ja que no fa referència a altres tipus de consultes de què sí parla l'Estatut. "És l'expressió d'una renúncia disfressada d'ambició", va retreure als republicans. Batalla va denunciar la contradicció que ERC impulsi consultes sobiranistes al territori i es negui a regular-les al Parlament. Considera que aquesta norma forma part d'un paquet de "lleis simbòliques" que ERC necessita que s'aprovin, segons ella, per presentar-se a les eleccions.

El diputat republicà Pere Aragonès va reconèixer que la llei de consultes forma part de l'ADN d'ERC, i va titllar de "profundament antipatriota" l'actitud de la federació i "incomprensible" el vot en contra si no és per la proximitat electoral. "Si fóssim més de 21, parlaríem d'una altra cosa", va afegir.

La diputada del PSC Lídia Santos va voler aclarir que "no és una llei de la independència ni per la independència", i va acusar CiU de convertir-se en un "partit antisistema". També des d'ICV, Lluís Postigo va retreure a la formació de Mas que faci "batalla electoral", però va instar ERC a no generar "falses expectatives" perquè incrementen la desafecció. Postigo veu la llei com una bona eina, però creu que es podria haver anat més enllà en els referèndums municipals.

El PP no va qüestionar el dret a consultar els ciutadans, però sí com es planteja. Va definir la llei com una crònica sobiranista.

Delegar la competència

La Plataforma pel Dret de Decidir i la de Sobirania i Progrés van instar tots els grups a tirar endavant amb urgència una iniciativa perquè l'Estat transfereixi al govern la competència de permetre convocar referèndums, perquè "el dret a decidir que es desprèn de la llei no quedi desvirtuat immediatament".