• Imprimir

Hisendes locals

Asfíxia als ajuntaments

CRIDA · La comissió municipalista reitera que cal una llei per refer les malmeses hisendes locals PAGAMENTS · La caiguda dels ingressos procedents de l'Estat i de les taxes derivades de la construcció fa que la majoria de consistoris no puguin pagar abans de seixanta dies

Pep Lloveras / Mayka Fernández

Els ajuntaments catalans (a la foto, el de Puigcerdà) reclamen una nova legislació que millori les finances locals
MARTA PICH

Davant la petició de la ministra d'Economia, Elena Salgado, que els ajuntaments retallin despesa pública, divendres la comissió municipalista de Catalunya, formada per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va emetre un comunicat per alertar de la "greu situació" de les finances municipals i "el seu previsible empitjorament" i per exigir "una vegada més" que el govern central i el català acordin amb el món local la nova llei de finançament. "Si no, la qüestió pot ser insostenible", concloïa la nota. A hores d'ara la morositat de la majoria d'ajuntaments està en cotes per sobre del termini legal, que és de 60 dies.

De fet, l'executiu de Zapatero es va comprometre a fer que la norma estatal arribés al Congrés aquest semestre. Amb la crisi, han caigut els ingressos provinents de l'Estat en un 20%, ja que la llei vigent -que no s'ha canviat- fa que, en la mesura que l'Estat recapta menys, menys recursos es destinen als municipis. Una part dels consistoris han vist com han baixat en picat els ingressos per plusvàlues i taxes de llicències d'obres, cosa que s'ha afegit a la disminució dels ingressos per venda de patrimoni per finançar inversions. Per a alguns ajuntaments, el problema ha vingut quan s'han frenat aquests ingressos conjunturals, amb què més d'un pagava part de la despesa corrent. Des del govern se sosté que hi ha hagut consistoris "poc responsables" fiscalment, és a dir, que no han actualitzat tributs.

"La situació és preocupant, molt complicada. I són factors difícils de resoldre a curt termini", afirma a l'AVUI Ferran Bel, alcalde de Tortosa i president de la comissió d'hisendes locals de l'ACM. La problemàtica encara s'agreuja més quan l'àmbit local cobra amb retard d'altres administracions. L'alcalde de les Borges Blanques, Miquel Àngel Estradé, es queixa del temps que han d'esperar per rebre fons europeus i algunes subvencions de la Generalitat.

Els ajuntaments fan mans i mànigues per aprimar l'administració. Però arriba un moment que no poden rebaixar res més i és aleshores quan hi ha veus que demanen "valentia i coratge polític" per explicar la situació. "S'ha de fer entendre als conciutadans que no som un país ric i, per tant, tampoc no ens podem permetre serveis de país ric", incideix Bel, que admet que no és fàcil que la gent se'n faci càrrec després d'anys de vaques grasses. "Tenim la percepció que la situació és difícil", sosté el secretari general de la FMC, Alonso Moreno, que recorda que els ajuntaments han hagut de donar serveis que la població els demanava. I alguns d'aquests serveis són competència d'altres administracions.

Per tot plegat els ajuntaments reclamen un nou finançament local que entri en els pressupostos del 2011. El 2010 la Generalitat ha mantingut la seva aportació al Fons de Cooperació Local per evitar el col·lapse de les hisendes municipals, amb un lleuger augment del 3%, lluny del 19% d'altres exercicis.

Fa menys de dues setmanes que s'ha format un grup de treball entre la comissió municipalista i les conselleries d'Economia i de Governació per traçar les línies mestres de la llei de finances locals catalana, que no veurà la llum aquesta legislatura. Recollirà propostes sobre els tributs locals, la gestió del cadastre o la tutela financera de la Generalitat. En aquests moments, quan els consistoris superen el límit del dèficit permès per la llei d'estabilitat pressupostària, han de presentar un pla econòmic financer a la Generalitat per reconduir la situació. A més a més, si incompleixen la llei d'hisendes locals amb un estalvi negatiu, és a dir, si les despeses superen els ingressos, han de presentar un pla de sanejament davant el govern per corregir-ho. El 2008, dels 946 municipis catalans, només 33 van haver de fer-ho.

A l'espera de la nova llei a nivell estatal i la catalana, les solucions passen per fórmules com la confirmació de pagaments, que consisteix a fer que el banc avanci el cobrament d'un proveïdor -a canvi d'un petit percentatge de més en el retorn-, o reduir el temps de validació de la factura, sovint una causa secundària del retard del cobrament per l'excessiva burocratització de l'administració. Aquests dos elements ja els utilitzen diversos ajuntaments, com ara el de Sant Cugat, que ha aconseguit pagar a una mitjana de 29 dies. Lleida també fa servir aquesta fórmula i tendeix a pagar entre 60 i 90 dies. L'alcalde de la capital del Segrià, Àngel Ros, mira des de fa uns anys que els proveïdors s'acullin a la fórmula. A Barcelona l'oposició va plantejar-ho, però l'equip de l'alcalde, Jordi Hereu, s'hi va mostrar reticent.