• Imprimir

L'APUNT

Independentistes a l'hora del tallat

Jordi Muñoz / jmuñoz.avui@gmail.com

Una dona introdueix la papereta dins l'urna durant la consulta d'ahir a la localitat de Breda
CLICK ART FOTO

Els moviments socials estan sempre sotmesos a cicles de mobilització i desmobilització. És la naturalesa d'aquesta mena de processos d'acció col·lectiva. Solen viure moments de gran intensitat, però difícilment es mantenen en el temps. En el cas de les consultes sobre la independència la pauta sembla repetir-se, però de manera menys pronunciada del que es podria esperar. Les dades de participació, tot i ser més baixes que les del 13 de desembre, no han quedat massa lluny del que es va registrar aquell dia. La raó cal trobar-la en el fet que les consultes són fonamentalment el resultat d'una suma de dinàmiques locals. I això matisa molt el possible cansament o els efectes de la més que discreta atenció mediàtica rebuda per aquesta segona onada de consultes. És cert que la novetat ha passat, que els grans mitjans han ignorat les consultes i que l'Estat ja no ha col·laborat a mobilitzar la població, com amablement havia fet les altres vegades. Però la tasca dels voluntaris i entitats a cada poble i, per què no dir-ho, també una sana rivalitat entre municipis per obtenir millors resultats que el veí, han contribuït a mantenir els nivells de participació en unes xifres més que respectables. Si posem les coses en perspectiva, i comparem aquestes votacions amb qualsevol altre procés de mobilització social -i no amb unes eleccions oficials-, ens adonarem del valor autèntic dels percentatges de participació assolits.

Què en quedarà, al remat, de les consultes? Més enllà dels resultats, que en si mateixos són significatius, en quedaran sobretot els fruits del procés. Un procés mobilitzador en què participen voluntaris de tota edat i condició, amb una transversalitat social i ideològica inèdita en l'independentisme. Tot plegat contribueix a teixir xarxes denses de capital social i articula una societat civil més forta i per tant més difícil d'ignorar. Només una societat ben articulada i madura és capaç d'organitzar autònomament un procés d'aquesta naturalesa. I això és una dada que els qui fan discursos apocalíptics sobre la salut democràtica de la nostra societat farien bé de tenir en compte.

Però sobretot, per l'independentisme aquestes consultes representen l'entrada definitiva en la majoria d'edat. Han quedat enrere definitivament els temps en què ser independentista a Catalunya era cosa d'uns pocs eixelebrats, vistos per la majoria com una curiositat més o menys simpàtica o exòtica, en el millor dels casos. La participació d'una força independentista al govern ha contribuït a aquesta normalització, però el procés viscut aquests darrers mesos a molts municipis en representa la culminació. El consens social que s'agrupa al voltant de l'independentisme s'eixampla. La normalitat de la idea independentista va filtrant-se cap a la base i fent-se present en la quotidianitat de molts catalans. Se'n parla, tranquil·lament i sense embuts, a l'hora del tallat. I declarar-se obertament independentista, avui, ja costa tan poc com dir-se pacifista, per exemple, i això representa un important salt qualitatiu per a qualsevol projecte polític. Caldria prendre'n nota i, sobretot, no malbaratar el capital acumulat fins ara.