• Imprimir
• Enviar

L'alcalde de Lleida durà la seva protesta al Parlament

| Ros demana comparèixer després de reunir-se amb Ausàs | El síndic d'Aran avisa que podria demanar la independència | Puigcerdà reclama per a la Cerdanya el tracte de l'Aran | Sort i el Pont de Suert recelen

M. Fernández

Salvador Esteve, Mar Serna, José Montilla i Manuel Bustos ahir al Palau de la Generalitat
JOSEP LOSADA

L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, demanarà comparèixer al Parlament per explicar el desacord del seu ajuntament amb la llei de vegueries, pel fet que dividirà la demarcació de Lleida en tres parts. Ros es va reunir ahir amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, per parlar precisament sobre aquesta qüestió, i va explicar que el mateix conseller troba lògic que pugui comparèixer durant el tràmit parlamentari de la llei.

L'alcalde de Lleida, que va reivindicar el paper vertebrador del territori que té la seva ciutat, s'oposa que la província de Lleida es divideixi i que el Solsonès passi a la Catalunya Central, perquè això faria que "el territori perdés competitivitat". A la reunió amb Ausàs a la conselleria, que va durar menys d'una hora, es va fer evident que els punts de vista són dispars.

Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve (CiU), va criticar la "precipitació" amb la qual s'ha aprovat el projecte de llei, "sense el suficient consens polític, però sobretot territorial", i per la proximitat d'eleccions catalanes. Així ho va expressar després de participar en la firma del pla d'ocupació local amb el president Montilla i la FMC. Si bé va assegurar que genèricament està a favor de la llei, Esteve va precisar que "no és el moment apropiat per remoure coses tan delicades com el territori". Més diplomàtic, el president de la FMC, Manuel Bustos (PSC), va expressar la seva esperança que el tràmit parlamentari serveixi per superar els conflictes.

Això succeïa quan el síndic d'Aran, el socialista Francés Boya, es mostrava ahir indignat amb la inclusió de la Vall d'Aran a la vegueria del Pirineu, i fins i tot va avisar que podria reclamar la independència si no es respecta la seva petició. "Jo no sóc independentista, però, arribat el moment, si resulta que per la via dels arguments no se'ns escolta i no podem defensar els drets d'una altra manera, potser sí que demanarem la independència", va dir a RAC 1.

El model autònom de la Vall d'Aran és el que es mira amb lupa la Cerdanya, fatigada d'estar partida entre dues províncies i dos Estats. L'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella (ERC), va demanar per a la comarca cerdana un tractament similar al de l'Aran, amb una relació de bilateralitat amb la Generalitat. Planella, que creu que la llei de vegueries neix sense consens territorial, va insistir que el fet que no es defineixi la capital del Pirineu, que podria anar a parar a la Seu d'Urgell, és "el gran escull".

Sort i el Pont de Suert

Al Pallars Sobirà i a l'Alta Ribagorça van aparèixer crítiques contra la vegueria del Pirineu. L'alcalde de Sort, Agustí López (CiU), i el del Pont de Suert, Albert Alins (CiU), se'n van queixar. López va insistir que la vegueria pot tenir problemes econòmics. "No volem ser la vegueria més miserable de Catalunya", va indicar, mentre subratllava que si es fan els números es veu que "aquesta vegueria tractarà pitjor el Pirineu que no pas l'actual Diputació de Lleida". L'alcalde del Pont de Suert va recordar que l'Alta Ribagorça va aprovar una moció per demanar ajornar el procés de la llei.