• Imprimir

Eurocambra

Una àguila incòmoda

SIMBOLOGIA FRANQUISTA · L'Estat espanyol es fa representar per l'àguila, el jou i les fletxes i el lema 'Una, grande y libre' a l'Eurocambra PROTESTA CATALANA · Eurodiputats catalans exigeixen la retirada immediata dels símbols de la dictadura

Albert Segura

L'àguila franquista presideix l'exemplar de la Constitució espanyola que s'exhibeix obertament al Parlament Europeu
ALBERT SEGURA

L'àguila amb el jou i les fletxes i el lema franquista Una, grande y libre vigila els eurodiputats des de fa més d'una dècada. No és cosa del Parlament Europeu, sinó que és l'Estat espanyol qui encara es fa representar a Brussel·les amb els mateixos símbols de la dictadura, estampats en un original de la Constitució espanyola de 1978. Però ahir els parlamentaris catalans es van revoltar i, plegats, van exigir-ne la retirada, conscients que els seus companys alemanys tampoc no permetrien que a tocar l'hemicicle s'exhibís una esvàstica nazi.

Cada soci de la Unió Europea ofereix als eurodiputats una obra d'art o relíquia històrica que sigui representativa del seu patrimoni cultural, polític i ciutadà. La idea la va tenir el 1997 el llavors president del l'Eurocambra José María Gil-Robles, que demanava aquestes donacions per a exposar-les de forma permanent a Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg. França, per exemple, li va enviar un bust de Victor Hugo i el seu manuscrit de la llei d'amnistia del 1876, amb anotacions personals. Itàlia va regalar-li una antiga màquina estenogràfica i Bèlgica una cadira del seu Senat. La Gran Bretanya i Irlanda, així com Àustria i Luxemburg, van oferir a l'Eurocambra pintures i imatges històriques dels seus Parlaments i els socis escandinaus, Grècia i Portugal, entre d'altres, van regalar als eurodiputats obres d'art.

Espanya, però, va preferir estar representada per un exemplar original de la Constitució, amb la firma del rei Joan Carles I amb l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre -l'escut franquista que s'havia derogat setze anys abans, amb la llei del 1981. Va ser el Congrés de Diputats, presidit aleshores pel popular Federico Trillo, qui va prendre la decisió d'enviar a Brussel·les aquesta simbologia del règim de Franco. Des de fa més d'una dècada està exposada en una vitrina d'una de les sales més concorregudes de l'Eurocambra, que connecta els despatxos dels eurodiputats amb l'hemicicle.

"L'Estat espanyol és conscient que no és una sola nació i no troba cap element cultural, del seu patrimoni artístic, que pugui mancomunar tots els seus ciutadans, i per això regala la Constitució, perquè és l'únic que els uneix, en molts casos per imperatiu legal", critica l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras. Esquerra va reclamar ahir formalment a l'actual president del Parlament Europeu, el polonès Jerzy Buzek, que retiri uns símbols que "no només són ofensius per als visitants que coneixen les atrocitats d'aquesta dictadura feixista sinó que també malmeten la imatge de la institució i donen cobertura als que defensen sistemes totalitaris". CiU i ICV van anunciar que s'afegeixen a la petició d'ERC.

"Els més fanàtics de la identitat són aquells que s'autoproclamen immunes al virus nacionalista, els espanyols", denuncia el convergent Ramon Tremosa, fent una crida a "actuar amb sentit de país" i protestar plegats contra "l'exposició de símbols franquistes". L'ecosocialista Raül Romeva troba "especialment desencertat exhibir un ocellot que recorda més èpoques passades que el futur cap al qual volem caminar". Romeva alerta que, a més, l'àguila amb el jou i les fletxes és "molt visible", perquè es troba "en una zona especialment transitada de l'Eurocambra", davant d'una de les cafeteries, dels sets de televisió i a poques passes de l'hemicicle. També el PSC en demana la retirada i l'eurodiputada Maria Badia es va oferir a demanar al govern espanyol que substitueixi l'original de la Constitució amb els símbols franquistes per un exemplar nou. Badia plantejarà el canvi en la propera reunió dels socialistes espanyols a l'Eurocambra. "Dubto molt que algú posi cap problema, és cert que és un document històric, però preferiria que el canviessin per un d'actual", defensa Badia.

Precisament, eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics ja van reclamar aquest setembre passat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengués també a l'Estat espanyol i van criticar que la justícia autoritzés les manifestacions de la Falange contra la consulta d'Arenys de Munt. La Comissió Europea va haver de recordar llavors a l'Estat espanyol que té competències per il·legalitzar la Falange i prohibir l'exhibició de simbologia feixista. Brussel·les recorda que la UE rebutja els totalitarismes i es basa en els valors democràtics.