• Imprimir
• Enviar

El conseller de Governació sosté que les vegueries serviran per crear una xarxa de territoris amb un potencial econòmic, polític i social equilibrat.

Superar la divisió provincial

Jordi Ausàs i Coll / Conseller de Governació i Administracions Públiques

Seu de la Diputació de Barcelona
J.VERMEULEN

Un dels objectius del catalanisme polític ha estat, des de sempre, la superació de la divisió provincial de Catalunya i, al mateix temps, assolir un major equilibri territorial. I, no tothom ho veu igual, però aquest equilibri territorial ha de procurar que el desenvolupament de les activitats econòmiques, la planificació de les infraestructures i la gestió de les polítiques públiques s'orientin a una distribució proporcionada arreu del territori. D'aquesta manera es poden evitar les aglomeracions urbanes i la concentració dels recursos en àrees limitades. Perquè, quan parlem d'equilibri territorial, parlem d'una Catalunya multipolar, no radial. És a dir, que no volem un país abocat exclusivament a la gran ciutat, sinó, més aviat, una xarxa de territoris amb potencial econòmic, polític i social. Tot el contrari del model que s'ha mantingut vigent fins ara i que s'ha potenciat durant anys.

La realitat demogràfica de Catalunya és que concentra en només 23 dels 946 municipis actuals més del 55% de la població. O, dit d'una altra manera, Catalunya té més de 600 municipis amb menys de 2.000 habitants, els quals només representen el 5% de la població. Aquestes dades, que difícilment trobarem en un altre país europeu, ja donen per sí soles una idea de la complexitat territorial i les dificultats que s'han d'afrontar per equilibrar un país com el nostre. I val la pena recordar-ho, per a totes aquelles persones que no ho saben o no ho volen veure: Catalunya és un país complex, marcat perquè la meitat de la població s'agrupa a l'entorn de Barcelona i perquè, per posar un exemple significatiu, la futura vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, amb el 20% del territori, compta amb l'1% de la població.

Aquesta realitat demogràfica i territorial només pot ser vista com una riquesa, plena d'oportunitats i que encara amaga grans potencials de desenvolupament de cara al futur. És claríssim, doncs, que en un país com el nostre la vertebració territorial i la cohesió social han de formar part inexcusable de qualsevol estratègia nacional. Aquesta estratègia passa també per la construcció d'una nova arquitectura institucional, tal com preveu l'Estatut. Aquesta nova organització territorial que volem per a Catalunya, que no és un caprici o un invent pensat a última hora, com intenten fer creure alguns, és el resultat d'anys de treballs a tots els nivells per a l'impuls final de l'avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya, que ja compta amb l'aprovació de la Comissió de Govern Local de Catalunya.

Recordem-ho per si de cas. L'article 90 de l'Estatut defineix la vegueria com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local, i estableix que la Generalitat de Catalunya haurà d'adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial. L'article 91 precisa que els Consells de Vegueria substitueixen les diputacions provincials. En conseqüència, la llei que estem promovent no crea nous nivells administratius, com alguns volen fer creure, perquè substitueix les diputacions provincials i crea una nova organització territorial i administrativa al servei de l'eficiència en la gestió i del benestar de la ciutadania de Catalunya. I és per això que fa temps que treballem en aquesta nova organització territorial. I ho fem des del convenciment que ha de servir per acomplir els objectius de racionalitat i simplificació de l'administració, per optimitzar l'aplicació de recursos humans i materials, per promoure una organització dels serveis més adequada i més propera a l'estructura social en el territori i per adaptar l'administració a les característiques i les necessitats presents i de futur del nostre país.

Amb aquesta nova organització territorial de Catalunya en vegueries el departament de Governació i Administracions Públiques ha pensat i actuat amb sentit d'Estat. I un Estat es dota de les estructures administratives i s'organitza territorialment com creu adient en cada moment. Les vegueries, doncs, responen a les modernes necessitats d'un país que es vol actiu, ben equilibrat i ben cohesionat. Un país competitiu, que dóna valor i aprofita el potencial de tot el territori. Un país endreçat i accessible. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d'accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament integral dels tots els nostres pobles, viles i ciutats.