• Imprimir

ELRASCLET

La fórmula

Francesc Codina / francesc.codina@telefonica.net

Dijous el president José Montilla es va reivindicar hereu de Francesc Macià i continuador de la seva obra. Objectivament, ho és, com abans ho havien estat els presidents Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. Tothom que posseeixi un mínim de consciència històrica ha de reconèixer que, sense la grandesa moral d'aquell enginyer militar nascut fa 150 anys, sense el seu coratge a l'hora de lluitar i el seu seny a l'hora de pactar, avui la Generalitat de Catalunya segurament no existiria i la nostra capacitat d'autogovern seria molt més limitada del que és. Les paraules de l'actual president de la Generalitat s'han de valorar, doncs, com un acte d'autoafirmació de la institució que encapçala i del que representa.

Però José Montilla ha anat més enllà de la gratitud institucional quan s'ha identificat amb els principis ideològics que van inspirar l'acció política de Macià, que sempre va vincular l'anhel de llibertat col·lectiva amb l'ideal de progrés social. En aquesta línia, Montilla ha afirmat "que no hi ha avenços nacionals si no hi ha avenços socials". Fa setanta-set anys, en ser elegit president de la Generalitat, Francesc Macià va formular una idea semblant, quan va prometre davant el Parlament que treballaria per una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".

La fórmula de Macià sobrepassa la de Montilla no sols perquè inclou dues dimensions més, l'econòmica i la cultural -o espiritual-, sinó perquè, a més, situa en primer lloc la llibertat nacional, sense la qual cap poble no pot disposar dels mitjans per construir una societat més justa, més rica i més culta.