• Imprimir
• Enviar

ELRASCLET

Pensament únic?

Jordi Muñoz / jmunoz.avui@gmail.com

Més i tot que l'editorial conjunt de la premsa catalana, el més remarcable dels esdeveniments de la setmana passada fou la reacció política i mediàtica espanyola. La virulència de la caverna i la manifesta incomoditat dels sectors més civilitzats de l'espanyolisme davant d'un text moderat i contingut com aquell és digna de ser analitzada. Hem arribat al punt en què l'autonomisme català provoca irades reaccions d'un espanyolisme que en els darrers anys ha perdut capacitat de gestió de la complexitat. Si el catalanisme d'ordre que representa l'editorial col·legiat és percebut ja com un desafiament sobiranista, això vol dir que la desconnexió mental entre el sentit comú català i l'espanyol és profunda. I tard o d'hora els qui encara viuen en la ficció de reformar Espanya n'hauran de prendre nota. El sistema polític espanyol no admet més reformes i si n'hi ha, seran regressives i recentralitzadores. El que sobta és que l'argument més emprat contra l'editorial, incloent-hi els sectors que es reclamen progressistes, és del suposat 'pensament únic' que expressaria el text. Des de Madrid estant la unitat catalana no s'entén, perquè contradiu la imatge mental que molts tenen de Catalunya. La seva Catalunya està dividida ètnicament entre una minoria 'nacionalista' de catalans d'origen obsessionats per les qüestions que en diuen identitàries i una majoria, sovint silenciosa, de catalans provinents de la immigració espanyola que és totalment aliena a aquestes qüestions. I en els darrers anys l'obsessió de l'espanyolisme sencer ha sigut mobilitzar aquesta suposada Catalunya silenciosa. A això es refereixen quan parlen de la pluralitat de la societat catalana. Per això tot el que no encaixa en el seu relat és viscut amb profunda irritació, des d'El País fins a El Mundo.