• Imprimir

El quart poder

La llarga mà del maccarthisme

REFER EL MAPA · Un informe elaborat el 2004 des del govern Maragall proposava la tria dels opinadors de TV3 i Catalunya Ràdio en funció de l'adhesió al tripartit RELLEU· La divulgació del text va provocar la dimissió de Sellarès com a cap de Comunicació

Lluís Bou

Miquel Sellarès, exsecretari de Comunicació del govern
F. MELCION

No és el primer cop que el tripartit es veu immers en una controvèrsia amb periodistes. En l'etapa de govern de Pasqual Maragall un text elaborat des del govern, encara que sense capçalera oficial, va acabar amb la dimissió de l'aleshores secretari general de Comunicació, Miquel Sellarès, l'any 2004. Aquell informe apostava obertament per depurar opinadors a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per canviar-los per altres que mostressin adhesió al govern, amb la paradoxa que es parlava de pluralisme.

"Portar el pluralisme a la CCRTV. No és suficient amb canviar els organismes directius. És necessari desfer les rutines del passat, revisar els criteris informatius i refer el mapa d'opinadors que segueixen sent els mateixos i suposen un manteniment molt important de les fonts i els missatges de CiU", subratllava l'informe amb cruesa.

El text, de 29 pàgines i amb un annex inclòs, analitzava després un per un els diaris catalans, i precisava quins estaven a favor del tripartit i quins els veia més crítics. I fins i tot revisava quins càrrecs dels rotatius no es plegaven a les pressions del govern, i quins eren en canvi defensors convençuts del tripartit. Criticava José Antich, Jordi Barbeta, i en canvi deixava bé Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch.

Bons i dolents

L'afer es va veure com un atac a la llibertat de premsa i d'informació, i va agafar un ampli gruix polític, en dividir la premsa i els periodistes entre bons i dolents a ulls del tripartit. La Federació d'Associacions de la Premsa va criticar amb duresa l'informe, abans que ho fes el Col·legi de Periodistes.

Sellarès va reconèixer la responsabilitat política sobre l'afer i va acabant dimitint el 24 de maig del 2004. L'aleshores conseller en cap, Josep Bargalló, va assumir el control sobre l'àrea de Comunicació i va designar Enric Marín com a substitut en el càrrec.

L'aparició del polèmic informe va contradir frontalment les promeses que Pasqual Maragall havia fet en campanya, quan atacava els informatius de Catalunya Ràdio dient que eren "el parte" i prometia respecte total al criteri periodístic si arribava a la presidència. En va fer un emblema de la seva proposta. "Uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals", havia promès ampul·lós el Pacte del Tinell.

El cas Alsius

Ja durant l'etapa del govern tripartit, l'any 2006 es van trobar a l'arxiu de l'antiga Presidència diversos escrits redactats el 1993 i el 1994, en època de Pujol, en què es repassaven amb un estrambòtic criteri des de periodistes de TV3 fins a personatges infantils com el Petri. Els textos estaven agrupats amb el títol de Informe sobre la programació de la CCRTV, sense cap signatura, i criticaven Salvador Alsius i Àngels Barceló.