• Imprimir

El lideratge de CiU

Tardor calenta a CiU

ON ÉS WALLY? · Durant l'agost, Mas pràcticament només s'ha fet visible en unes declaracions fetes a mitjans de mes QÜESTIONAT · L'històric López de Lerma critica que el líder convergent sigui presoner "de quatre nens que no han fet res" SUCCESSIÓ · Recoder o Duran, possibles recanvis del polític català

Mercè Garcia

ANTHONY GARNER

L'inici del curs polític a CiU es preveu tens. El seu líder, Artur Mas, ha estat molt absent d'un agost que ha estat políticament qualsevol cosa menys un mes de vacances. El debat sobre el finançament, primer, i la resposta a una eventual retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, l'han fet intens.

"On és Wally?", és la pregunta retòrica que es feia un líder d'opinió, en referència a un Mas que, després del comiat parlamentari del 24 de juliol, pràcticament només s'ha manifestat en unes declaracions a mitjans d'agost. Un d'aquests pronunciaments li ha costat que el deixi en evidència Miquel Iceta, que va recordar que la cimera de partits que Mas va posposar sobre la sentència del Constitucional, ja l'havien pactada Montilla i Duran al novembre.

El protagonisme de la coalició ha recaigut en Felip Puig i en Duran i Lleida, que ha anat fent declaracions i tenint presència política i mediàtica. A més a més, el baròmetre del 31 de juliol situava Duran com el polític català més ben valorat, per davant de Carme Chacón i del mateix Mas. Aquell mateix dia, Josep López de Lerma, dirigent històric de CiU que havia estat vicepresident del Congrés de Diputats, llançava una duríssima andanada contra Mas en un article publicat a Expansión. López de Lerma posava en qüestió l'anomenat pinyol de Mas, format pere Oriol Pujol, Francesc Homs i David Madí. "El que ningú entén a Catalunya -deia- és que Mas sigui presoner de quatre nens que no han fet res més que viure del pressupost públic i dir bajanades".

Però el torpede a la línia de flotació era el qüestionament de l'estratègia de Mas, que segons López de Lerma cedeix el possibilisme a ERC i s'allunya de la centralitat política, en quedar al marge d'un acord de finançament que no només havia abonat la majoria parlamentària del tripartit sinó també les patronals més importants -Foment i Pimec, la Cambra de Comerç- i els sindicats UGT i CCOO, amb preses de posicions dels seus responsables, el 14 de juliol.

López de Lerma, seguint el mateix fil, criticava la manca d'un pla alternatiu a la tàctica d'intentar arrossegar Esquerra contra l'acord del finançament, amb l'ànim de reeditar el trencament del primer tripartit i forçar unes noves eleccions anticipades aquesta tardor.

Una dada rellevant és la proximitat de López de Lerma a Miquel Roca. Ara treballa al seu bufet, i fonts de la CDC històrica recorden que Roca va ser el primer sacrificat per Pujol, però que n'hi va haver més fins que Artur Mas va ser l'escollit com a delfí, entre d'altres raons per entomar un Oriol Pujol molt discutit entre els dirigents del partit i poc grat a Unió.

L'obsessió de Mas per arribar a la Generalitat com més aviat millor i al preu que sigui és un dels problemes que els sectors crítics -López de Lerma només n'és un- apunten. Asseguren que això va en detriment de l'acció política d'una oposició més concreta, menys crispada, que es mogui més per l'interès general i no tant per l'ambició personal, i que per tant tingui un retorn en la ciutadania. Exactament la política que fa Xavier Trias, que les enquestes pròpies i les dels adversaris donen com a més probable futur alcalde de Barcelona. "Ara com ara, qui preocupa al PSC és Hereu, no Montilla", contrasten fonts socialistes. Trias té una relació mot fluïda amb Felip Puig, però amb Artur Mas no va més enllà del protocol.

Mas està neguitós perquè només li queda una carta per jugar, i si no és capaç de formar govern el 2010, haurà de retirar-se de l'escenari polític i cedir el lideratge, probablement a l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, sempre que no es postuli Duran, que tampoc es descarta.

Canvi de líder i canvi de política. Duran és el centredreta i Recoder la socialdemocràcia. Es passarà del "pinyol a la pinya" del partit, en expressió textual d'una de les fonts consultades per l'AVUI. Duran i Recoder representen els perfils que poden imantar els graners electorals més afins a CiU, el PP i el PSC. Mas, en canvi, vol el d'ERC, que difícilment aconseguirà en una quantitat que sumi en l'aritmètica electoral.

De tota manera, conclou la mateixa font, a banda d'incrementar l'electorat de CiU debilitant el pal de paller socialista del tripartit, el que es valora més negativament no és tant el vot com la seva escassa agilitat per aconseguir pactes a posteriori, que són els que atorguen la presidència, perquè la llei electoral és una mena de doble volta: cal guanyar a les urnes, però després al Parlament.

És aquesta incapacitat, barreja de prepotència i un excés d'acritud que suma adversaris i resta aliats, la que s'adjudica més al pinyol que al mateix Mas.