• Imprimir

El govern acatarà la sentència del TC però es reserva respondre

REUNIÓ Montilla emplaça els consellers a no fer soroll i esperar el dictamen RELACIONS El govern rebutja la marxa preventiva de Carod PACTE POLÍTIC Preveu recuperar el que decaigui per la via del 150.2 i canviant lleis

M. Fernández

El president de la Generalitat, José Montilla, al centre, amb el vicepresident Carod-Rovira i el conseller Joan Saura ahir al Palau de la Generalitat
F. MELCION

El govern va dedicar ahir una bona part de la primera reunió després de les vacances d'estiu a frenar la polèmica al voltant de quina ha de ser la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut, i va decidir esperar a conèixer el contingut del dictamen abans de perfilar la seva reacció. De moment, l'executiu, seguint amb la posició ja expressada la setmana passada pel president de la Generalitat, José Montilla, ha descartat donar suport i convocar la manifestació preventiva proposada dies enrere pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. L'executiu acatarà la sentència del TC però insisteix, tot seguit, que si el dictamen de l'alt tribunal lamina l'Estatut s'haurà de refer el pacte polític entre Catalunya i l'Estat.

Negociar la retallada

El conseller d'Interior i líder d'ICV, Joan Saura, després de posar en relleu la convicció del govern en la constitucionalitat del marc d'autogovern, va ser l'encarregat d'apuntar alguns dels instruments jurídics i polítics que el govern estudia utilitzar per recuperar possibles retallades. Concretament, a través de la via de l'article 150.2 de la Constitució, que permet a l'Estat transferir o delegar a les autonomies competències de titularitat estatal, que només s'ha fet servir per al traspàs de la competència de trànsit als Mossos. Una altra via seria plantejar la modificació de lleis orgàniques de l'Estat si l'alt tribunal estima que un article de l'Estatut és inconstitucional per topar amb una llei orgànica.

Montilla va perfilar en la seva intervenció inicial la posició que acabaria sent de consens, segons fonts coneixedores de la reunió. El president, partidari d'aparcar aquest debat fins a no conèixer el contingut de la sentència, ja ha expressat en alguna ocasió que si el TC toca l'Estatut, el govern català i l'Estat haurien de buscar la manera de complir-ho. Més de mitja dotzena de consellers van entrar en el debat, sense discrepàncies, sobre la sentència del TC i la gravetat de la situació si es produeix el dictamen negatiu. Entre aquests hi havia Carod-Rovira, Antoni Castells, Ernest Maragall, Montserrat Tura, Marina Geli, Josep Huguet, Carme Capdevila i Joan Manuel Tresserras.

Carod va explicar als seus companys de govern l'episodi que va envoltar les seves declaracions sobre la manifestació, segons fonts properes a la reunió. Maragall, per la seva banda, hauria posat l'accent en la importància de seguir desplegant l'Estatut.

Cap cimera prèvia

No hi va haver cap reunió prèvia dels tres socis de govern abans de la reunió del consell executiu. Només un breu intercanvi d'impressions entre Montilla, Carod i Saura minuts abans. De fet, durant els darrers dies els tres dirigents s'han mantingut en contacte telefònic. Amb qui no ha hi hagut converses els darrers dies és amb el PSOE, que ja deixat palès en diverses ocasions el seu malestar davant la reacció catalana a la sentència del TC. Dilluns el número dos dels socialistes al Congrés, Eduardo Madina, ja havia reclamat a Montilla que no liderés cap resposta al dictamen de l'alt tribunal.

De moment, el govern ha descartat una cimera urgent de líders polítics catalans abans de la sentència, com havia reclamat el secretari general d'ERC, Joan Ridao. Montilla manté la seva intenció de fa mesos de convocar els líders polítics un cop es conegui la decisió de l'alt tribunal, com vol també CiU.