• Imprimir
• Enviar

ELRASCLET

De culs llogats i favors pendents

Marta Lasalas / mlasalas@avui.cat

Ara resulta que amb l'acord del finançament l'important no és si el model és bo o dolent, si s'adapta o no a l'Estatut. No. En aquest debat el realment important és qui es posiciona a favor i qui en contra. A favor, Foment del Treball, Cambra de Comerç, els sindicats CCOO i UGT... Fins aquí, res a dir. Res més enllà de constatar que l'entusiasme d'algun d'aquests agents socials era tan irreprimible que no va poder esperar per expressar-lo que la vicepresidenta expliqués l'acord o que algú posés damunt la taula xifres oficials. Ni més ni menys que com ho van fer en cascada una allau d'opinadors i mitjans de comunicació. Tampoc res a dir. A aquestes alçades tothom sap el pa que s'hi dóna. O gairebé tothom.

La sorpresa arriba quan apareix en escena el president del Barça, Joan Laporta, per proclamar que amb aquest model Catalunya farà el ridícul i de sobte aquells que han sortit a lloar l'acord comencen a fer escarafalls d'indignació. Quin problema hi ha? ¿És que Laporta no pot opinar perquè és el president del Barça o perquè ho fa en contra? O és que, de sobte, els agents socials s'han convertit en experts en finances públiques i el president del Barça en un illetrat? Hi ha qui diu que Laporta intervé per oportunisme. ¿Però és que algú pensa que els representants d'empresaris i sindicats que s'han posicionat es mouen per una febrada de patriotisme?

Però, vet aquí que la cosa encara dóna per a més. Resulta que el president Jordi Pujol surt a fer una declaració amb tonalitat institucional per deixar clar que aquest model no li agrada. Ho diu després que des del tripartit s'evoqués la seva imatge per vendre les bondats de l'acord i ho fa, afirma, per deixar clar que el seu parer és exactament el que ha expressat CiU. Nova ventada de crítiques i menysteniments. Per què es critica el president Pujol quan a la política espanyola cada cop que obren la boca Felipe González i José María Aznar tothom se'ls escolta com si fossin l'oracle de Delfos? Per què a la política catalana tot el discurs ha de tenir la mateixa música de fons? Per què tot fa flaire de pressions, trucades, ajuts pendents, favors interessats...? Ja se sap que qui té el cul llogat no seu quan vol. Per tant, qui no tingui el cul llogat, que tiri la primera pedra.

Ja veurem el resultat que donarà el nou finançament, però el que comença a espantar i de manera greu és l'ambient acrític que l'envolta.