• Imprimir

Quadern de política

Finançament i nous temps

L'imminent acord sobre el finançament reforça José Montilla i el seu govern en la cursa del 2010 i en el moment més difícil de la legislatura

David González / dgonzalez@avui.cat

El conseller Castells i la vicepresidenta Salgado, que dijous van desencallar el finançament
ROGER PI/ACN

L' acord de finançament és a tocar. Quan escric aquestes línies, tot indica que s'haurà salvat l'últim escull polític: el sí d'ERC al pacte que van embastar dijous a Madrid la vicepresidenta Elena Salgado i el conseller Antoni Castells. Però, abans de precipitar conclusions -que encara hauran de ser forçosament provisionals- tornem una mica enrere. Fa tres setmanes titulàvem aquest espai Per un dos o per un tres. Amb 2.000 milions addicionals el tercer any, que era l'última oferta de Madrid pràcticament sense variació, el PSC s'hauria salvat davant dels seus comparant els guanys amb els obtinguts per CiU el 2001 amb Artur Mas com a negociador del govern. Amb 3.000 milions o més, José Montilla salvava també la continuïtat del seu govern fins al final de la legislatura amb el sí dels seus socis d'ERC -el sí dels altres socis, els d'ICV-EUiA estava més que cantat-. El passat dia 30, Montilla i Castells van fer veure a Puigcercós i Ridao que Madrid estava disposat a arribar al tercer dígit. I que era possible, encara, apujar-lo una mica més -la forquilla entre 3.400 i 3.600 milions que ahir va donar a conèixer el PSC-. Això sí, a canvi d'allargar en un any el termini d'aplicació, de tres a quatre, excedint en un any el que estableix l'Estatut. El dilema d'ERC creixia per moments: del caixa o faixa a Estatut o finançament... però final endreçat del segon tripartit. I també les possibilitats del govern Montilla d'obligar Zapatero a fer un pensament. Després vindria el mínim de 3.800 milions exigit en públic per Puigcercós i avui és possible que la història s'acabi amb el sí -naturalment crític- d'ERC.

Atenció perquè s'obren nous temps en la política catalana. Montilla podrà rendibilitzar l'esforç negociador, en gran mesura sustentat en la tenacitat del conseller Castells, que ha obligat Madrid a apujar els 2.000 milions de Solbes el tercer any als 3.600 de Salgado el quart, amb Catalunya per sobre de la mitjana autonòmica. Però també podrà reivindicar la cohesió del govern en el moment més díficil de la legislatura. I el suport del món empresarial als resultats de la duríssima negociació amb Zapatero. En la cursa electoral del 2010, s'obre un nou temps per al president Montilla. I per a l'aspirant Artur Mas, en ple tercer assalt.