• Imprimir

'Windsurfing ZP'

TRAMPA Zapatero incrementa el malestar dels grups per l'estratègia de desdir-se d'acords amb uns per garantir-se suports d'altres EFECTE Diputats socialistes no amaguen el seu neguit pel desgast que provoca

Montse Oliva

José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy ahir saludant-se abans de començar la sessió al Congrés de Diputats
EFE/SERGIO BARRENECHEA

José Luis Rodríguez Zapatero sovint ha donat mostres que per sobreviure al mar del Congrés n'hi ha prou de mantenir-se sobre la taula de surf sense necessitat de fer una gran exhibició de control de les onades parlamentàries. Des que a l'abril del 2008 va encetar-se la legislatura, el president espanyol s'ha limitat a fer la viu-viu i procurar-se solucions per l'endemà sense trencar-se el cap sobre què passarà els propers dies.

La feblesa parlamentària l'obliga a trampejar, però també, segons li retreia ahir Mariano Rajoy, li fa evidenciar que no té un rumb clar per afrontar la crisi. De fet, la tàctica del qui dia passa any empeny es va posar de manifest dimarts passat quan el grup socialista es va desdir de l'acord amb IU-ICV per augmentar la pressió fiscal a les rendes més altes per garantir-se una determinada actitud de CiU en una altra votació.

L'oposició del grup català a aquesta iniciativa i la possibilitat que votés en contra del sostre pressupostari -el primer pas per portar al Congrés els comptes per al 2010- va obligar al PSOE a fer marxa enrere per garantir-se una preuada abstenció de la federació en la votació que se celebrarà avui al Congrés. La posició de CiU, juntament amb l'abstenció o suport que puguin obtenir de BNG, CC, NaBai i UPN els garanteix més vots a favor que els que puguin sumar PP, PNB, IU-ICV i, amb tota probabilitat, ERC. Però això és només per avui: la setmana vinent, quan l'assumpte arribi al Senat, serà un altre escenari que hauran d'encarregar-se de solucionar també a corre-cuita.

Precedent a la inversa

Zapatero, doncs, avui salvarà un cop més el mobles, com també se'n va sortir el 19 de maig passat, quan, pressionat en aquest cas per IU-ICV, es va fer enrere en l'acord amb CiU que obria la porta a una reforma laboral. En aquella ocasió, el PSOE havia de solucionar el debat de resolucions impedint que aflorés la feblesa parlamentària del president espanyol. I així va ser: recolzant-se en una banda i l'altra de l'hemicicle, finalment va tirar endavant totes les seves resolucions en un moment que calia plantejar una prova de força, ja que aquella setmana començava la campanya pel 7-J.

El windsurfisme de Zapatero ha arribat a un punt que ja li afecta l'estratègia, segons va voler subratllar ahir Rajoy a la sessió de control intentant que el president es pronunciés sobre si pensa incrementar els impostos. La resposta de Zapatero va ser ambigua: "L'objectiu és mantenir un equilibri fiscal raonable", fet que per alguns va ser interpretat com que havia "escarmentat" del dia anterior, mentre que altres diputats, recordant l'increment sorpresa dels hidrocarburs i tabac i les insinuacions d'Elena Salgado, donaven per fet que hi haurà més ensurts en matèria de pressió fiscal.

Sigui com sigui, aquesta política de la improvisació o, com assegurava ahir la portaveu del PP, Soraya Saénz de Santamaría, de "modificar els seus criteris cada vegada que calgui per aconseguir que els doni suport algú", té força desconcertats fins i tot els diputats socialistes. Ahir mateix, més d'un dirigent no amagava el neguit per una estratègia que admetia que els "desgasta", mentre que el diputat del PSC Manel Mas verbalitzava aquest malestar assegurant que "en el difícil equilibri parlamentari una corda massa tensa o mal tensada es pot trencar fàcilment".