• Imprimir

En Ramon i l'Oriol

Francesc Codina

Hi ha campanyes extremistes, com la del PP, que excita els baixos instints del nacionalisme espanyol i pretén culpabilitzar exclusivament el president Zapatero de la desfeta d'un model econòmic que els governs d'Aznar van contribuir a forjar de forma decisiva. I hi ha candidats amb discursos depriments, que consideren que reclamar l'ús oficial de la llengua catalana a les institucions europees és una follia. També hi ha campanyes infantiloides i buides, com la del PSC, que intenta espantar el personal amb una col·lecció de papus. I, aixoplugats en totes les llistes, hi trobem candidats d'aparell, sense ni una engruna de discurs propi, individus que tota la vida han viscut dels partits i dins dels partits, la majoria dels quals no tenen cap interès profund per la política, però aspiren a lucrar-s'hi. Però, en aquestes europees, també hi ha gent amb personalitat. Com Raül Romeva, que en la legislatura passada va ser un dels parlamentaris més actius. I, sobretot, les dues cares noves de la campanya, Ramon Tremosa i Oriol Junqueras. Dos candidats que comparteixen alguns trets distintius. Tant l'un com l'altre són joves, però amb un recorregut notable en el terreny professional, que, tanmateix, no els ha impedit llançar-se a la palestra cívica amb articles, llibres i conferències, amb què han analitzat l'espoli fiscal o han divulgat la nostra història. Fa anys que fan política constructiva, des de fora dels partits, però no pas contra els partits. I de franc, per pura convicció. En Ramon, des d'una posició sobiranista de centredreta liberal. I l'Oriol, des l'esquerra independentista. No és estrany, doncs, que cadascun d'ells generi un discurs original, per damunt de les dues forces polítiques que han tingut l'encert -o la necessitat- d'anar-los a buscar. I encara comparteixen un altre mèrit. En el temps d'incertesa que vivim, sols pal·liada per les ziga-zagues del Barça de Guardiola, tots dos practiquen un optimisme militant, que és l'únic optimisme intel·ligent que ens podem permetre. De tots dos es pot dir -manllevant unes paraules de Ricard Torrents, president de l'Associació per les Noves Bases de Manresa i aspirant a la presidència de l'IEC- que personifiquen una posició activa de reafirmació de la catalanitat. Al Parlament europeu, hi faran bona feina.