• Imprimir

ENTREVISTA: Alejo Vidal-Quadras Candidat del PP català a les eleccions europees

"Montilla s'ha tornat nacionalista en la praxi i el discurs "

PASSAT · "Piqué no hauria d'haver estat mai president. No responia a l'ideari i va marxar coherentment. És un filonacionalista" CAMÍ · "El PP va tenir els seus millors resultats quan va ser de manera clara el que és"

Tian Riba

Alejo Vidal-Quadras a la sala de premsa del PP al carrer Urgell, abans de l'entrevista
JORDI SOTERAS

Alícia Sánchez-Camacho va defensar la militància madrilenya del candidat del PP a Catalunya comparant-lo amb Pau Gasol.

Vostè se sent Pau Gasol?

La meva modèstia m'impedeix acceptar un elogi exagerat. No em considero en la política un campió del nivell de Pau Gasol, però hi poso esforç.

Ho deia perquè vostè és el candidat del PP a Catalunya, però milita a Madrid.

Això és una visió provinciana. Vivim en un món global i la UE és una unió de 500 milions de ciutadans i de 27 Estats que construeix un gran espai de llibertats, intercanvi econòmic i drets, que integra la diversitat. Que en unes eleccions europees els candidats catalans de la llista del PP espanyol visquin aquí o allà, des de l'òptica europea és irrellevant.

¿Li fan fer tàndem amb Fisas per amagar el seu perfil més dur?

El PP de Catalunya té dos candidats i ens repartim la feina.

Qui ha estat el millor president del Partit Popular a Catalunya? ¿Alberto Fernández, Josep Piqué, Daniel Sirera o Camacho?

Amb l'excepció de Josep Piqué, que no responia a l'ideari i els principis del PP i per això va marxar molt coherentment, els altres han treballat, han posat el millor del seu esforç, i no puc dir qui és el millor. Són militants de veritat, senten els colors i s'esforcen per tirar endavant el partit. L'únic que no hauria d'haver estat mai president del PP és Piqué. I per això ha marxat. Li va costar, però al final se'n va adonar.

Aleshores en quin àmbit ideològic situa el senyor Piqué?

Més aviat és un filonacionalista. En el fons se sent més a gust en un espai proper al nacionalisme.

Es fa la lectura que justament el PP no ha quallat a Catalunya perquè se situa fora del mínim consens catalanista.

És exactament al contrari. El PP va assolir els seus millors resultats el 1995 quan d'una manera clara, sincera i valenta, va ser el que és el PP a Catalunya: un projecte català integrat en un gran projecte espanyol, que defensa la pluralitat interna de Catalunya en el camp cultural i lingüístic, i en el terreny econòmic i social es compromet amb una economia lliure i amb una societat oberta. Els intents d'adaptar-se de manera pusil·lànime i oportunista al pensament únic a què al·ludeix, sempre s'ha traduït en resultats mediocres.

¿El pacte PSE-PP al País Basc és traduïble a Catalunya?

El cas del País Basc és singular, perquè no hi ha llibertat, i quan es discrepa del model delirant dels etarres, la teva vida corre perill. És una societat malalta i necessita, més que accions polítiques, tractament mèdic. D'aquí l'acord de supervivència de PP i PSOE, perquè els nacionalistes més aviat hi han tingut connivència. La víctima es defensa del botxí. A Catalunya seria lògic que els dos grans partits nacionals espanyols articulessin algun tipus de col·laboració davant del nacionalisme separatista, segregador i vulnerador de drets individuals. Però el PSC s'ha tornat nacionalista fins a un punt que l'actual president de la Generalitat, que és nacionalista català segons manifesta cada dia en la seva praxi i el seu discurs, ni tan sols és català d'origen. Va néixer a Iznájar, Còrdova, i com altres molts espanyols va venir a Catalunya a buscar noves oportunitats. És un absurd quasi surrealista que s'hagi tornat nacionalista català. És un exemple de fins a quin punt el nacionalisme és un fenomen irracional. No veig, per tant, a Catalunya, una solució a l'estil basc.

Què s'hi va a fer a Europa? A defensar Catalunya?

Aquesta és una visió molt estreta. S'hi va a contribuir al projecte d'integració europeu i en determinats temes d'interès nacionals espanyol s'ha de procurar comptabilitzar l'interès general europeu amb l'interès nacional. I això té el seu vessant català. Si hi ha un tema d'infraestructures, com la MAT, o que afecti un sector agrícola català molt concret, com l'oli o els fruits secs o els regants del Segarra-Garrigues, tots els diputats catalans hem d'actuar junts.

Perquè veten el català?

El català és cooficial a Catalunya i ho respectem, encara que estem en contra de l'imposició del monolingüísme a l'educació i l'administració. Però és absurd demanar que es parli al Congrés, perquè l'expressió lingüística ha de ser la comuna de tots els espanyols i, per tant, és absurd, inútil, estèril i ens fa perdre energies perquè a la UE les llengües oficials són les dels Estats. Ens fa aparèixer com una gent que no té clara la jerarquia dels problemes i perjudica el prestigi dels nacionalistes catalans.

Tremosa diu que el model lingüístic del PP és franquista.

M'estranya perquè sembla un noi ben educat, però si ha tingut un moment en què s'ha descontrolat una mica, ja ho corregirà.

Vostè té fills.

Els dos grans han estudiat a Barcelona i parlen com jo indistintament, naturalment i espontàniament català i castellà perfectament, i altres llengües. La petita no, perquè va néixer a Madrid.

I han tingut algun problema?

Els meus fills es van educar al Liceu francès.