• Imprimir
• Enviar

ELRASCLET

Alarte

Jordi Muñoz / jordimunoz@mesvilaweb.cat

Apoc a poc anem veient en què consisteix exactament del cop de timó que Jorge Alarte està donant al Partit Socialista del País Valencià. Si va començar assumint bona part del discurs del PP en matèries com la política hidrològica o l'urbanisme, ara ha arribat el torn de la llengua. Resulta que aquesta setmana el nou secretari general del PSPV, en la seua cursa per assemblar-se al PP, va forçar el seu grup a votar en contra d'una proposició, presentada pel grup parlamentari de Compromís, perquè la Generalitat Valenciana s'adherís a l'Institut Ramon Llull. Tant se val que el text fos calcat d'una proposta que en el seu dia va presentar el grup socialista de la mà de l'alcalde de Benicàssim Francesc Colomer. Tant se val que li haja costat la dimissió de la portaveu de cultura, Marisol Sorribes. Tant se val que l'episodi haja motivat la revolta de la meitat del grup. Alarte està decidit a esborrar del PSPV qualsevol rastre de compromís amb una idea de País Valencià.

En aquesta operació, el delegat valencià del PSOE sembla oblidar que abans de votar una mala còpia la gent seguirà confiant en l'original. I, en aquest cas, l'original és el PP. I que, precisament ara que el model del PP fa aigües per tot arreu, el que convé al País Valencià és algú que articule un discurs alternatiu. Alarte, malauradament, és presoner del PP i pateix una greu síndrome d'Estocolm. Però per molt que s'esforce, que s'agenolle i que demane ajut a l'arquebisbe, aquesta és una cursa que té perduda per endavant: sense anar més lluny, mai no arribarà a la sola de la sabata d'Alfonso Rus, que aquesta setmana cridava a "rematar" els professors de valencià. A qui en algun moment haja confiat en el PSPV com una eina útil per al país, tot plegat l'hauria de menar a una reflexió de fons. Només amb la presència d'una força nacionalista rellevant, deslliurada d'aquesta síndrome d'Estocolm, es pot garantir un hipotètic govern alternatiu al PP que es preocupe per la llengua, la cultura i el territori dels valencians. La resta és fer volar coloms. O pitjor: seguir alimentant el monstre.