• Imprimir

ELRASCLET

Carretero

/ Jordi Muñoz / jordimunoz@mesvilaweb.cat

Certament, de raons per declarar la independència demà mateix no en falten. Com tampoc no en faltaven fa uns anys, si bé és cert que a mesura que passa el temps la llista es va fent més llarga. Però aquesta no és la qüestió. No seran el cansament i la indignació dels convençuts el que ens portarà a la independència. Construir un estat propi és un procés de gran abast, amb enormes repercussions en totes les esferes de la societat i l'economia. Fer-ho, a més, al cor de l'Europa Occidental a començaments del segle XXI hi afegeix alguns condicionants importants que demanen una reflexió a fons. Per això el pitjor favor que es pot fer a la causa de la independència és frivolitzar-la. Alimentar expectatives irreals, com ara que el Parlament de Catalunya declare unilateralment la independència demà passat serveix per poca cosa més que fer bullir l'olla i, el que és pitjor, alimenta futures decepcions col·lectives. Sobretot si és per reeditar quelcom de semblant a l'artefacte polític que ja va fracassar als anys noranta de la mà de Colom i Rahola, i que va servir de poc més que d'estació intermèdia cap a Convergència, o cap a les tertúlies de Telecinco. El debat sobre l'estratègia independentista és necessari. Però hi ha un element central que en els darrers anys, no només Esquerra, sinó el conjunt de l'independentisme ha anat assumint i formulant de manera explícita i que és fonamental: la convicció que la construcció d'un estat propi per a una societat complexa com la catalana no es pot sustentar exclusivament, ni prioritàriament, sobre l'excitació patriòtica d'aquells sectors que hom anomena catalans de soca-rel. I no només perquè és inviable, sinó sobretot perquè en resultaria una societat profundament ferida i inestable que, des del patriotisme, ningú no hauria de desitjar. Renunciar aquest plantejament -que, compte, no necessàriament passa per la fórmula del tripartit- representa un greu retrocés per a l'independentisme modern que, malgrat la retòrica inflamada d'alguns, no ens apropa, sinó que ens allunya de la independència.