• Imprimir

Òmnium reactiva l'Observatori de l'Estatut a l'espera de la sentència

| El politicòleg Ferran Requejo advoca per accions de desobediència civil i insubmissió fiscal unitàries si el TC en retalla aspectes claus | Guillem López Casasnovas sosté que la proposta Solbes no és respectuosa

Vicenç Relats

Jordi Porta en un acte d'Òmnium de l'any passat contra la legitimitat del TC
RUTH MARIGOT

Òmnium Cultural ha decidit reactivar l'Observatori de l'Estatut, un espai virtual d'informació i debat que va estar en funcionament durant el procés d'elaboració del nou marc d'autogovern i fins a la seva aprovació en referèndum, amb uns 25.000 usuaris. Ara, però, l'objectiu no és explicar el contingut del text sinó avaluar-ne la implantació, que "és plena d'incompliments sistemàtics, tot i que ja farà tres anys que és vigent", com assenyala el president de l'entitat, Jordi Porta.

I entre els incompliments, el més flagrant és el del nou sistema de finançament, que "continua pendent" tot i el "procés llarg de discussió" que arrossega.

En aquestes circumstàncies que posen l'Estatut en qüestió, la represa de l'observatori pretén encara respondre a una altra amenaça: una previsible sentència adversa del Tribunal Constitucional (TC) que el retalli de nou. Òmnium considera el TC "absolutament desacreditat i desautoritzat" per dir res sobre un text que "ha seguit impecablement tot el procés democràtic malgrat que no respon a les necessitats que inicialment havien plantejat els nostres representants polítics", en al·lusió a les retallades que va rebre en la negociació a Madrid el text aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005. Un disbarat polític

Porta sosté que "jurídicament, el TC pot intervenir-hi, però políticament no, perquè un cop el text ha estat aprovat pel Parlament, les Corts i la ciutadania en referèndum, si el retalla és un disbarat polític".

La web, que està activa des de dimarts a l'adreça www.observatoridelestatut.cat, es proposa ser un instrument d'informació, reflexió i acció per a la implantació del nou marc legal català, a través de textos d'experts sobre els aspectes centrals de l'autogovern -com la llengua, el finançament, el marc competencial o el caràcter nacional. Oferirà l'opinió d'Òmnium, de socis i ciutadans i aportarà propostes d'acció a la societat catalana davant la sentència del TC, que volen ser de referència.

Així, ja s'hi pot consultar un document del catedràtic de ciències polítiques Ferran Requejo, que sosté que si la sentència retalla aspectes claus de l'Estatut, caldrà una resposta "unitària " i "molt més contundent" que les habituals i advoca per tres tipus d'accions: la internacionalització del conflicte; pràctiques de desobediència civil i mesures d'insubmissió fiscal.

El catedràtic d'economia Guillem López Casasnovas hi assegura que la proposta de finançament coneguda fins ara no respecta ni en el contingut ni en la forma el que preveu l'Estatut. També hi ha aportacions d'altres experts sobre el català i la justícia (Jordi Nieva); la constitucionalitat del blindatge competencial (Marc Marsal) i la regulació de la llengua (Eva Pons), entre d'altres.