• Imprimir

Quadern de política

A dins de l'Espanya estreta

L'ideologisme naïf de ZP arracona CiU i PNB perquè són "de dretes" quan més els necessita i llança el PSOE en braços dels populars

David González / dgonzalez@avui.cat

Oyarzabal (PP), Egiguren i Ares (PSE) després de pactar per als populars la presidència del Parlament de Vitòria
AGUILAR/EFE

Monumental l'emprenyada del ministre Corbacho amb la botifarra que li va fer el republicà Tardà, un home d'esquerres, sumant-se al no de Duran, un home de dretes, a tramitar d'urgència un pla de mesures contra l'atur. Ara tots els grups hi podran dir la seva incorporant esmenes al projecte de llei que el PSOE ha hagut d'empassar-se. Aquest PSOE escandalitzat amb els nacionalistes és el mateix que ha abonat l'arraconament del PNB i CiU i el mateix que espera que el TC tombi l'Estatut per presentar unes xifres de finançament encara més "incòmodes" que les que promet Solbes. I és el mateix PSOE que ja clama contra una conxorxa entre les "dretes" nacionalistes catalana i basca i la "dreta" nacionalista espanyola per fer fora Zapatero, com un Ibarretxe o un Mas qualsevol, cavalcant sobre la crisi . No a cavall, però sí en AVE, han anat a Madrid centenars de petits i mitjans empresaris catalans per manifestar-se davant del Congrés. Hi sumem la vaga de jutges, o la de guàrdies civils de paisà, i convindrem que ZP no té rival en l'acumulació de protestes tingudes fins ara per impossibles.

Paradoxalment, parlem del mateix PSOE que enfila el pacte amb la pèrfida dreta espanyola per investir nou lehendakari Patxi López, un fill de l'aristocràcia obrera i antifranquista biscaïna. El camí ha quedat aplanat amb l'entrega de la presidència del Parlament basc al PP. Això sí, s'intentarà que l'escollit sigui euskaldun.

A Madrid clamen per repetir la jugada basca a la "política nacional". Però abans d'arribar a la gran coalició cal una dosi més de confusió en l'estat de confusió general. Som-hi, doncs. Som-hi dimarts amb la patacada parlamentària de Zapatero i la seva ministra estrella, Carme Chacón, arran del fiasco de la retirada de Kosovo. Rajoy va aconseguir la quadratura del cercle posant contra les cordes ZP tot i fer-li costat en una decisió que només entenen a Madrid i a Belgrad. Costa molt posar d'acord Rajoy i Ridao ni que sigui per camins diferents, la crítica a la matusseria diplomàtica amb els aliats de l'OTAN, i a l'al·lèrgia a tot procés sobiranista imaginari o realment importable a Euskadi o Catalunya. Però tot és possible a l'Espanya de ZP.

Aquest PSOE emmalalteix i té mala cura. Els símptomes es manifesten en el pacifisme trampós de la retirada de Kosovo, en la resurrecció del debat sobre l'avortament o el de la memòria històrica, en el tuf chavista del discurs contra la crisi. És l'ideologisme naïf que tan bé resumia el lema Si tu no hi vas, ells tornen. Serà difícil ara substituir-lo per un Si tu no hi vas, ells s'ajunten. Perquè ara, com van fer CiU i el PNB, Zapatero també s'ajunta amb el PP.

En nom del reduccionisme esquerra/dreta, Zapatero ha prescindit del matís, condemnant a les tenebres exteriors els nacionalismes "moderats" català i basc quan més els necessitava. Condemnant-los perquè són "de dretes" i, a sobre, flirtegen amb el sobiranisme. ZP oblida que sense majoria absoluta, i amb les esquerres "nacionals" maltractades o disminuïdes (PSC, ERC, ICV, BNG), el PSOE només pot respirar en un esquema d'Espanya ampla. De cooperació forçosa amb les altres visions de l'Estat, que no són ni d'esquerres ni de dretes; aquests nacionalismes a qui ara pretén fer servir de clínex parlamentari. Zapatero ha optat per l'Espanya estreta. I es pot ofegar. Perquè a l'Espanya estreta no hi cap ningú més que el PP.