• Imprimir

"Sé del cert que PSE i PP han pactat fer fora Ibarretxe"

FRACTURA · "Fa un any el PNB no estava en les millors condicions, però avui, gràcies a l'esforç de tots, som una formació unida" CANDIDATS · "No crec que López sigui el nou lehendakari, perquè els bascos no es deixen confondre fàcilment" CONSULTA? · "Ara la prioritat d'Ibarretxe és la crisi"

Eduard Mas

La presidenta del Parlament basc, Izaskun Bilbao, moments abans de l'entrevista
ALEX LARRETXI

Asseguren, els que les coneixen bé, que les dones de Bermeo tenen molt de caràcter. Izaskun Bilbao va néixer en aquesta localitat biscaïna, i el temperament li ha anat com anell al dit a l'hora de presidir un Parlament basc que no es caracteritza per la placidesa de les seves sessions. Cap de llista del PNB a Biscaia, Bilbao creu que amb més dones a primera línia política "les imatges de guerra podrien convertir-se en instantànies de pau". Convençuda que Juan José Ibarretxe és el millor candidat que podien presentar els penebistes, alerta d'un pacte espanyolista PSE-PP per aconseguir la Lehendakaritza. Prefereix no parlar de les veus que la situen com a primera dona lehendakari en el pla C del PSE, que és el següent: Patxi López queda primer, ha de pactar amb el PNB i cedeix el lloc de president a canvi que els nacionalistes sacrifiquin Ibarretxe.

El pla Ibarretxe el 2004, la consulta el 2008. Propostes frustrades i pèrdua de vots. Diversos dirigents del PNB no creuen que el lehendakari sigui el candidat més adequat.

Ibarretxe és el millor candidat perquè té experiència, un bon projecte i uns resultats de gestió que l'avalen. El lehendakari és la millor garantia per treure Euskadi de la crisi econòmica, i aquesta és ara la seva prioritat. Els resultats de les últimes cites electorals són els que són, però no oblidem que en totes les enquestes Ibarretxe és l'únic líder polític basc que aprova; la gent l'identifica amb honradesa i eficàcia.

Em confirma que el dret a decidir ha passat a un segon pla...

En el programa electoral del PNB el dret a decidir sobre totes les qüestions està present des de la primera fins a l'última línia. Reivindiquem que volem decidir des d'aquí, per resoldre els problemes d'aquí.

Urkullu confessava fa uns dies que ha de fer "actes de fe" per seguir unit a Ibarretxe. Això els pot perjudicar?

¿Pot perjudicar que en el mateix llibre d'entrevistes Zapatero digui que el candidat socialista, Patxi López, no és el més indicat per presidir el PSE? No hem de negar que ara fa un any al PNB no estàvem en les millors condicions, però avui som un partit fort i unit, que avala el candidat Ibarretxe.

¿El mèrit d'aquesta unitat és Iñigo Urkullu?

Urkullu, com a president del PNB, ha tingut la responsabilitat d'unir la formació, però aquí tots hem fet esforços per resoldre les coses.

¿López té possibilitats de ser el nou lehendakari?

No ho crec, perquè els bascos identifiquen bé els projectes dels uns i dels altres, i no es deixen confondre tan fàcilment. Al PNB estem tranquils, tot i que sabem que la societat ens col·locarà en una situació complicada a tots plegats, ens enviarà un missatge, obligant-nos a pactar. Caldrà garantir la governabilitat i l'estabilitat d'aquest país, que és el que ens exigeix la gent.

La meitat dels bascos recolzarien un pacte PNB-PSE.

No es pot descartar res, i aquest no seria un pacte nou, ja hi ha precedents. El que jo sé del cert, perquè així m'ho han confirmat, és que hi ha un pacte espanyolista. Si la suma de parlamentaris socialistes i populars dóna la majoria, el PP li donaria els vots al PSE gratuïtament amb l'únic objectiu de desplaçar els nacionalistes del govern basc.

L'esquerra abertzale quedarà fora del Parlament per primera vegada per fer viable aquest pacte PSE-PP?

Una dada, i que tothom tregui les seves pròpies conclusions: amb els resultats electorals del 2005, quan el PNB va guanyar en vots i en escons, sense la presència de l'esquerra abertzale la suma de parlamentaris de PSE i PP donaria majoria absoluta. Amb la presència d'EHAK això no va succeir.

El Parlament ha liderat una nova relació de les institucions amb les víctimes del terrorisme, i això s'ha traduït en imatges inèdites, com l'exèrcit o la Guàrdia Civil en actes d'homenatge dins la cambra.

Hem posat en marxa iniciatives per reconèixer les víctimes i solidaritzar-nos-hi. Si els partits estàvem d'acord que calia donar-los més escalf institucional, el següent pas era que tothom entengués que, al marge dels uniformes, ETA mata persones. Si no estem d'acord en això, no podrem avançar mai cap a la pacificació i la normalització. Els atemptats van contra tota la societat, i per això el Parlament ha obert les seves portes també a la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

I ara la bandera espanyola a l'exterior de la cambra de Vitòria.

Simplement hem complert una sentència del Tribunal Suprem que havíem recorregut. No ens quedava més remei. Però, dit això, vull deixar clar que no entenc per què s'organitza ara tant enrenou quan al govern basc i a les Diputacions els va arribar la mateixa sentència i tenen col·locada la bandera espanyola a la façana. Tots estem obligats per la justícia, ens agradi o no veure onejar la bandera espanyola.

A Urkullu no li agrada.

Jo no entraré a valorar si m'agrada o no. Incomplir la sentència del Tribunal Suprem és delicte.