• Imprimir

ENTREVISTA: Josep Huguet conseller d'Innovació, Universitats i Empresa

"Ja veurem si Madrid deixa Catalunya fora de l'acord"

FINANÇAMENT · "7.000 milions és una presa de pèl, en calen de 12.000 a 20.000" DECISIÓ · "Castells, Saura i jo hem de beneir l'acord" GAZA · "Catalunya ha d'evitar ser camp de batalla de la guerra civil entre palestins i israelians" ECONOMIA · "L'edat de jubilació s'haurà d'allargar"

M. Fernández / M.T. Coca

El conseller Josep Huguet al seu despatx de la conselleria M. ÀNGELS TORRES

El conseller d'Innovació repassa les negociacions amb Madrid sobre el nou finançament per a Catalunya. Troba ridícula la xifra de 7.000 milions d'euros que Solbes planteja injectar al finançament.

El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha emplaçat el govern a plantar-se en la negociació del nou model de finançament si no hi ha un canvi en la posició de l'executiu espanyol. En què ha de consistir?

Està escrit en el document que ha elaborat el govern i ha enviat al senyor Solbes. De fet, és una esmena a la totalitat. En destacaria tres elements: Catalunya ha de rebre proporcionalment a l'esforç fiscal i l'anivellament que es produeix de recursos entre autonomies no pot ser total, sinó parcial, d'acord amb aquells aspectes que tenen a veure amb els serveis a la població. Si es renuncia a això no queda res. Respecte a la filosofia, la part catalana vam fer notar que a tot el pròleg del document del ministeri no es parla d'autonomia política, és a dir, que les autonomies tenen competències exclusives o compartides i per executar-les necessiten un finançament propi. Aquesta setmana hem rebut el suport de la societat civil, que a la vegada ens impel·leix a no cedir. Tenim un pressupost de guerra, de mínims. Estem preparats per transcórrer el 2009. No tenim pressa. En teníem perquè es complís l'Estatut quan tocava, el 9 d'agost, ara ja no ve d'un pam. Ja veurem si el govern de Madrid decideix aixecar-se de la taula i tancar acords amb altres comunitats, i deixar fora Catalunya.

¿Es pot aprovar un nou model sense l'aval de Catalunya, que va impulsar aquesta negociació?

És possible, probable, no l'hi sabria dir. Andalusia i Extremadura no van firmar un acord amb el PP.

Al final, però, s'hi van adherir...

S'hi van adherir i van cobrar deute. Per tant, possible ho és. Dit això, no n'hi ha prou amb la firma al Consell de Política Fiscal i Financera, després hi ha d'haver una LOFCA i un complement pressupostari extraordinari per posar al dia amb data 1 de gener de 2009 el nou sistema. Com a mínim, hi han dues lleis que han de passar pel Congrés i el Senat. Si vol pactar amb el PP, fantàstic, en prendrem nota...

Allargar el procés amb una crisi econòmica és arriscat...

No. Madrid fa servir l'excusa de la crisi: "Necessiteu diners, accepteu el que sigui". Doncs no. Si l'Estat espanyol és tan insolidari que és incapaç de complir una llei important com l'Estatut i ens deixa en una situació econòmica difícil, ja reaccionarà la classe política i la societat civil.

El ministre Solbes ha insinuat que l'aportació addicional que està disposat a injectar al finançament serà només de 7.000 milions d'euros a repartir entre tots els territoris.

És ridícul i una absoluta presa de pèl. Com pot ser que els ajuntaments rebin 8.000 milions i per completar el tema autonòmic només en posin 7.000? El govern va estudiar que caldrien entre 12.000 i 20.000 milions.

I d'aquests quants per a Catalunya?

Això és secundari. Estem en un moment en què el més important és el model, i no els diners.

La vicepresidenta Fernández de la Vega ha donat per gairebé tancat el gruix del nou model. Diu que ja hi ha el pentagrama...

En absolut. Som on érem. Forma part de la política mediàtica dir que ja ho tenim per després preguntar com és que no ho tenim.

Quin marge hi ha per esperar?

El que calgui.

Però això desgasta molt el govern...

Sobretot el govern espanyol, que no compleix i manté els catalans en una situació d'asfíxia econòmica. El ciutadà entén que és el govern de Madrid que voldria imposar un trágala, quatre duros, a canvi de tornar a tenir un sistema com els pactats per CiU, que ens han fet retrocedir. Portem retrocedint des del primer acord amb CiU. Ara no passarem per aquí.

¿Tem que el PSC pugui acabar sucumbint a les pressions de Zapatero?

Aquí el que ha de respondre és el govern. I el govern són tres partits amb unes responsabilitats personalitzades en el conseller Castells, el conseller Saura i jo. Som els tres responsables de beneir o no l'acord. El que faci cada partit importarà poc aquí.

Puigcercós va dir que no acceptarien un model de finançament sense CiU...

No. Nosaltres vam forçar al seu moment que hi hagués un acord parlamentari. Ja hi va ser. A partir d'aquí estem en una fase en què és a l'executiu que li toca negociar. Ens agradaria que l'oposició fos menys infantil, que estigués al costat del govern. El llistó per al model i la xifra el posarem els que som al govern. CiU ha arribat a donar vuit xifres.

¿Creu que el conseller Saura va primar el seu paper de líder d'ICV en la polèmica oberta per l'assistència a la manifestació contra l'acció d'Israel a Gaza?

No em pronunciaré, simplement em remetré a la postura que ha fet pública el president del govern. Catalunya ha d'evitar ser el camp de batalla de la guerra civil entre palestins i israelians. A mi mateix m'atribueixen uns acords que no hi ha amb Israel. Però és curiós com aquestes mobilitzacions no es personalitzen amb cap dels ministres de Madrid, que sí que tenen relacions oficials i fins i tot algun tipus de conveni de comerç militar. A vegades un té la sensació que és utilitzat, com quan l'ambaixador israelià no diu res del govern de Madrid, que és evidentment molt propalestí, i es fica amb el govern de Catalunya, que no tenim política internacional.

La manca de finançament ha obligat el govern a dissenyar uns pressupostos de mínims. On quedarà la política industrial quan més necessària és?

En una conjuntura com l'actual s'han d'abordar polítiques de xoc, immediates, i dissenyar-ne d'altres per al mitjà termini. A l'hora d'aplicar mesures de xoc, el govern de Madrid té més possibilitats, justament perquè nosaltres no tenim prou recursos ni competències sobre la Seguretat Social o l'ajornament del pagament d'impostos. Però, tot i les limitacions, Catalunya no pot quedar callada.

Llavors...

Hem tirat endavant una línia d'avals de l'ICF amb 500 milions i ara estem treballant amb el Col·legi d'Economistes per finançar plans de viabilitat per a la petita i mitjana empresa que necessiti fer una radiografia de viabilitat del seu negoci per després poder anar a buscar crèdit. Aquesta seria una mesura a curt termini.

I per garantir el futur, en el mitjà i llarg termini, què seria necessari?

Caldran mesures estructurals que, si depenen de Madrid, només es podran tirar endavant si el PSOE té el coratge, primer, d'abordar-les, i segon, de pactar amb l'oposició. Estaria d'acord amb la idea que ha sorgit en alguns fòrums per fer un nou Pacte de la Moncloa sobre temes estructurals laborals i econòmics.

De què estaríem parlant?

Ens hem de plantejar la reforma del sistema de subsidi d'atur per anar cap a models nòrdics on per rebre'l cal estar buscant feina o cursant cicles formatius. Per altra banda, caldrà replantejar-se l'edat de jubilació, perquè s'hauria d'allargar. Aquesta és una decisió que, encara que soni crua, s'ha de plantejar: els polítics n'han de parlar clar i valent, i més en períodes de crisi, entre d'altres coses perquè el model de la Seguretat Social no s'aguanta. Això vol dir redissenyar el calendari global del temps laboral, ja que, potser, a una edat avançada es pot treballar només a mitja jornada, o bé al llarg de la vida laboral es pot accedir a períodes sabàtics garantint l'ocupació...

Dir això quan s'estan aprovant EROs...

Hem d'anar cap a la cultura de la flexiseguretat: un lloc de treball no té per què estar sempre garantit, però sí que s'ha de garantir l'ocupabilitat. Hi ha empresaris i sindicats que ja estan avançant en aquest línia i alguns dels EROs així ho demostren. Hi ha indústries que són viables si passen el tràngol d'aquest any o any i mig i per tirar endavant necessiten aquesta flexibilitat per regular, per exemple, períodes de suspensió de treball per davallada de la demanda. Això sí, tot això ha d'estar absolutament regulat.

L'abast d'aquestes mesures és molt profund. Trobaran consens?

Evidentment que això necessita consens. Paradoxalment, PSOE i PP només es posen d'acord en les polítiques centralistes. La resta és batalla civil permanent i això perjudica Catalunya i ens retrotreu als anys 30, amb el famós oasi català. Que és cert que queda lluny en determinats aspectes, però l'esperit pactista encara el mantenim. Ho hem demostrat amb l'Acord Estratègic per a la Competitivitat, o amb els pactes nacionals per la innovació, per la immigració...

Però aquestes mesures depenen estrictament de Madrid.

La dependència de Madrid ens surt caríssima i amb temes com la crisi encara més, perquè on han de prendre acords no els acorden i ens rebota tot en contra nostre perquè nosaltres som una economia industrial.

Quins seran els eixos centrals del seu departament en aquest 2009?

Catalunya és una economia diversificada, i per sort, no tots els sectors estan en crisi. Aquells que sí que estan en crisi els hem d'ajudar a reinventar-se, i els que només en reben els efectes, els hem d'ajudar a internacionalitzar-se. De fet, la recepta per sortir de la crisi és la de sempre: innovar i internacionalitzar. Aquí, el pacte per la innovació és clau. El vam fer quan encara no hi havia crisi i ara té més sentit que mai.

I per als que pateixen la recessió...

Impulsem noves orientacions de negoci. Hi ha empreses tocades que han de reflexionar si replantejant el negoci o la gestió tindrien noves possibilitats. Ara treballem amb unes 200 empreses de l'automoció i l'electrònica de consum, que les estem agrupant per subclústers, per veure si poden continuar en el seu sector o si tenen oportunitats en altres sectors o negocis.