• Imprimir

ENTREVISTA: Mònica Sabata portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir

"Ja no n'hi ha prou amb una nova manifestació"

MÉS PRESSIÓ · "Instarem partits i institucions a respondre al TC en forma de consulta popular" IMATGE · "Catalunya ha deixat de fer por perquè Madrid sap que no estem units"

Albert Balanzà

La portaveu de la PDD, Mònica Sabata, ahir moments abans de l'entrevista
PERE VIRGILI

Mònica Sabata (Barcelona, 1970) anuncia en aquesta entrevista la resposta que prepara la Plataforma pel Dret de Decidir a la decisió del TC sobre l'Estatut.

Tard o d'hora hi haurà sentència del Tribunal Constitucional, les últimes informacions apunten al gener o el febrer. Quina serà la resposta de la PDD?

El primer que hem fet és obrir una ronda de contactes amb partits, entitats i sindicats i fer actes arreu del territori per veure com respira la societat civil. També hem fet una feina interna des del 7 de setembre, quan vam dir allò del Que no decideixin per tu perquè veiem clar que digui el que digui el TC hi haurà una vulneració de la sobirania del poble de Catalunya.

I resultats concrets? Perquè el primer que es pot pensar és en una tercera manifestació com les del 18 de febrer o de l'1 de desembre...

És una de les coses que estem pensant però ara amb una manifestació ja no n'hi ha prou. És important perquè crea sinergies al voltant del dret de decidir i segurament hi serà, però cal alguna cosa més.

No percebeu que amb una manifestació la gent es pugui quedar a casa...

Ara la prioritat social és la crisi però també som conscients que la sentència del TC anirà acompanyada d'una bona dosi de caverna mediàtica que tornarà a escalfar els ànims.

Quin és aquest a més a més en què treballeu?

Passa per fer una proposta concreta al marge de la reacció al carrer. En dues línies: instant els partits i les institucions a donar una resposta en forma de convocatòria de consulta popular i, si això no és possible, col·laborant amb la plataforma d'electes Decidim.cat per convocar les consultes a nivell municipal.

No sembla que els partits tinguin ara per ara una voluntat unitària.

Nosaltres els hem traslladat que per una vegada es deixin de tàctiques partidistes i estratègies internes.

¿Ha passat això en les anteriors convocatòries que heu fet?

El context del 18-F era un pacte a Madrid i amb partits ja assumint l'Estatut, i vam tenir l'adhesió d'ERC i EUiA, i el context de l'1-D era un altre: una crisi de Rodalies que afectava a tothom, i vam rebre el suport de CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP. L'escenari ara torna a ser diferent i veurem com se situa tothom davant la demanda de la societat civil.

La vostra proposta, doncs, és unitat amb consulta.

Exacte.

Però això només ho defensen públicament, més o menys, CiU i ERC.

De moment sí.

I privadament.

No ho sé. Encara no ens hem vist amb Iniciativa. Però aquí cal pensar que al Parlament hi una majoria que està a favor del dret de decidir. I així es podria convocar una consulta.

¿La via municipal és la que vau aprendre a Gernika el 9 de novembre?

No. Aquesta encara és una altra, més en la línia de la consulta pel deute extern, que ara no ens plantegem. El que es pot fer amb la via municipalista és que el mateix municipi faci la consulta si un terç dels regidors ho demanen.

I la via Ibarretxe, què us ha semblat?

Estava destinada a que Madrid digués que no. No estava prou estudiada perquè hi hagués un pla B un cop l'Estat s'hi oposés.

I què us fa pensar que amb Catalunya l'actitud de l'Estat serà diferent?

Les complicacions hi seran. No cal ser naïf. Però el que demanem als partits és que, tot i sabent que Madrid hi pot jugar en contra, hem de ser capaços d'estar units.

Catalunya ha deixat de fer por?

És evident que la relació entre Catalunya i Madrid ha canviat molt. I segurament, entre altres coses, perquè Madrid sap que Catalunya molt sovint no negocia de forma unitària. I això els ho posa molt senzill.

Ara que fa 30 anys de la Constitució. ¿Tenia algun sentit canviar l'Estatut sense canviar la Carta Magna?

La reforma de l'Estatut ha passat una factura massa grossa a Catalunya i potser és una aventura que no s'hauria d'haver iniciat.