• Imprimir

L'autor critica "l'enrenou que ha muntat" el conseller Saura al voltant de Companys i assegura que ara Benet seria més dur que en el seu llibre

Si en Benet aixequés el cap

Josep Poca i Gaya / Col·laborador de Josep Benet

El desaparegut Josep Benet en una imatge d'arxiu
XAVIER BERTRAL

El que opinava en Benet del conseller Saura prou ho va reflectir en el pròleg de les seves memòries, i encara, a darrera hora -en puc donar fe, perquè vaig transcriure el text-, va suavitzar-ho. Si ara fos a fer, de ben segur fóra molt més dur i contundent.

Malgrat haver-li fet arribar el seu llibre El president Companys, afusellat, sembla que el conseller d'Interior no se l'hagi llegit, o pitjor encara, no ha entès res. M'ho fa suposar tot aquest enrenou que ha muntat amb l'exhibició de la néta del president assassinat -feta venir des de Mèxic-, i la seva anada a Madrid a demanar clemència al govern espanyol.

No repetiré tot allò que historiadors i polítics més autoritzats han opinat sobre la proposta forassenyada del conseller Saura, sobretot des d'Esquerra Republicana. Argumentar, per part seva, que Companys no pot ser patrimoni de cap partit, em sembla del tot raonable, però això implica ser conseqüent. I ell no ho ha estat gens ni mica.

En el cas de Companys, no es tracta d'un afer casolà, d'una reivindicació d'un avi que els franquistes van assassinar, al qual els familiars volen tornar-li l'honor i la dignitat. Res de tot això -això potser també-. Companys fou perseguit, empresonat, maltractat i assassinat per una única raó -raó d'Estat-, per haver estat president de la Generalitat, escollit en eleccions lliures pels homes i dones de Catalunya. Amb el seu afusellament, volia que quedés clar que la Guerra Civil no havia tingut altra finalitat que la destrucció, l'anorreament del nostre poble, l'arrabassament de tots els nostres drets i llibertats.

Lamento el paper que el conseller ha fet fer a la néta de Lluís Companys, que ha sofert una lamentable i descarada manipulació per part de Saura, però sembla que, en això, hi té la mà trencada. I, ara, torno a Josep Benet, a qui -fa pocs dies- Saura -valent-se d'Iniciativa- va pretendre manipular també. Suposo que el judici que li féu Benet en les seves memòries li va doldre tant que no ha trobat altre mitjà de fer-li front que editar el text de la seva moció de censura al president Pujol, com si aquest text desmentís res del que aquell, al llarg de la seva vida, havia reivindicat. A en Benet, no cal que el reivindiqui ningú. Fou la seva actuació i la seva obra les que el reivindiquen. Tot altre intent d'usar el seu nom en va no és altra cosa que una trista i barroera manipulació, que ell, en cap moment, hauria permès. Deixeu, doncs, que descansi en pau, tant ell com el president Companys. Només el poble de Catalunya pot reivindicar-los.