• Imprimir

'Sábado, sabadete...'

MÀXIMA · Ja ho va dir Monzó: de què serveix tenir una gran literatura medieval si no pots lligar en català als pubs del carrer Aribau DESIGUALTAT · Aviat descobreixo que el català s'utilitza només en un 20% de les converses COMIATS · El castellà predomina entre els grups que celebren els comiats de solter

Francesc Puigpelat

Un 'boy' i una noia fent broma en una de les moltes actuacions que es fan en els comiats de solter en diversos locals de Barcelona
PERE VIRGILI

El tòpic diu que la vida humana es resumeix en quatre etapes: néixer, créixer, reproduir-se i morir. Ara: per reproduir-se, l'ésser humà necessita trobar un partenaire, en un procés que es resumeix en un verb: lligar. Per lligar la gent fa animalades descomunals, com entaforar-se en caus plens de fum, ofegar-se en alcohol i escoltar una música horrible a tota pastilla. Els sacrificis que no faríem per lligar! Esclar: si observem la seqüència néixer, créixer, lligar, reproduir-se i morir, lligar ocupa el lloc central.

Per conèixer l'estat del català, doncs, és necessari preguntar-se en quina llengua es lliga a Catalunya. En una conversa sobre l'estat del català amb Joan Solà, Quim Monzó es va preguntar àcidament per a què serveix tenir una gran literatura medieval "si no pots lligar en català als pubs del carrer Aribau". Com sempre, Monzó posava el dit a la nafra.

Com que desconec els pubs d'Aribau, faig l'experiment al famós carrer del Pecat (també dit 2 de Maig) de Sitges. És un tros de carrer on, en menys de 50 metres, es concentren tretze pubs amb terrasses: des del Tucan i Las Vegas fins a l'Afrika i el Pachito. La meva filla gran té 12 anys, o sigui que el lector es pot imaginar el temps que fa que no surto de nit a lligar. Com que ja no sé anar sol pel món, m'emporto la meva dona: almenys, serem dos per anar parant l'orella a les converses.

Volums impossibles

Aviat m'adono de la meva ingenuïtat en plantejar aquest reportatge. Entrem en un pub rere l'altre, ens acostem a colletes o parelles que xerren a la barra o ballen però, al volum que està la música, és impossible saber en quina llengua parlen. Al final, hem de limitar l'experiment a les terrasses i al carrer. Demano dues cerveses al Fèlix i comprovo fins a quin punt estic desfasat: 4 euros (660 pessetes). El darrer cop que en vaig prendre una, valia 200 pessetes. La dona i jo escoltem i prenem nota. En poc més d'una hora, establim un patró aproximat: el 80% de les converses són en castellà i el 20% en català. Ens trobem amb diversos coneguts i els fem la pregunta: tots col·loquen el nivell d'ús del català entre el 20% i el 30%, com a màxim.

Un dels passatemps del carrer del Pecat, i que és simptomàtic quant als usos lingüístics, són els comiats de solter. Entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada ens creuem amb set comiats. Els repasso. El primer és d'una colleta de dotze noietes disfressades. L'homenatjada porta una faldilla de tutú, un vel blau i, damunt del cap, com un barret, un penis rosat, del color que tenen els porquets als dibuixos. Porta un text que diu: "Es casa el 2 d'octubre a Serós. A la novia más cachonda". Topa amb una colla de nois més aviat borratxos, que li reciten el famós fragment del Don Juan: "No es verdad, ángel de amor, que en esta apartada orilla, más clara la luna brilla...", encara que, amb el soroll ambiental, no acabo de saber si és la versió porno: "No es verdad, ángel de amor, que en esta apartada orilla, untada con mantequilla...". El grup es troba amb el comiat de solter d'un noi, que porta perruca rosa i porta una cinta on es pot llegir: "Reina de la noche". Els dos acomiadats xerren animadament, fins que els seus acompanyants coregen: "Que se besen, que se besen...". Què ho deu fer, que sempre es fan aquestes peticions en castellà?

Matisos intraduïbles

El tercer comiat és d'un noi amb perruca i els ulls embenats. Tothom parla en castellà. El quart és d'una noia disfressada de típica pubilla que, en una cinta, porta la senyera i el text: "La novia más cachonda". Segona cachonda de la nit: queda clar que els matisos d'aquesta paraula castellana són intraduïbles. També porta un penis penjat a la cintura i un altre en una ampolleta de plàstic.

El cinquè comiat de solter que trobem és d'un noi vestit amb hàbit negre, com un monjo, que carrega una creu de fusta on es llegeix: Matrimonio. El sisè comiat és d'un noi vestit de romà. El setè és d'una colla de noies: totes porten posades unes antenes d'insecte i l'acomiadada va vestida amb ales de papallona. El grup es de Reus i barreja el català i el castellà.

Cap a les tres. La meva dona i jo marxem del carrer del Pecat i ens dirigim cap a Bonaire, per donar un cop d'ull als pubs d'ambient gai. Hi ha gais per tot arreu i pesquem tres converses: dues en castellà i una en anglès. Multiculturalitat homosexual.

Després d'això, tornem cap a casa, on ens trobem els nens dormint. Com acaba la nit? Bé, hi ha una expressió castellana que ho descriu a la perfecció: "Sábado sabadete, camisa nueva y...". Què ho deu fer, que també és intraduïble?

En resum: aquesta nit he sortit i he lligat. Sobre si m'he reproduït, caldrà esperar encara un parell de mesos per esbrinar-ho.