• Imprimir

L'etiquetatge de Portugal

CONSTATACIÓ · Faig l'experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès DÈFICIT · I el català? Quina presència té? Escassíssima. A l'híper on sóc, només apareix de manera significativa en les marques blanques

Francesc Puigpelat

Uns prestatges d'un supermercat on es veuen les etiquetes dels productes
TAUMH

L'anècdota de referència quant a etiquetes i hipermercats la conta Xavier Rubert de Ventós. Hi havia una vegada una senyora espanyola que va muntar un sidral perquè havia comprat un producte etiquetat en català. "No hay derecho, no entiendo lo que pone aquí. ¡Es catalán!", clamava. Els empleats li van respondre: "Señora: no está escrito en catalán, sino en portugués". I la senyora es va conformar: "Ah! Si es portugués, vale".

A part del seu contingut ideològic, la historieta conté un punt curiós: que l'etiqueta sigui en portuguès, precisament. I aquest és un punt que li dóna un plus de veracitat. Faig l'experiment de passar una tarda en un híper català, i comprovo que la llengua més utilitzada a les etiquetes és (tret del castellà, esclar) el portuguès. Parafrasejant una frase tòpica, podríem dir que el que Catalunya necessita és l'etiquetatge de Portugal.

A tota la secció de drogueria l'etiquetació castellà-portuguès és freqüent. Per exemple, un gel que ha de ser el "1º passo para ajudar a combater os 3 sinals da pele seca". Així, m'assabento que la pell sana és pele saudável i que uns bolquers són d'ajuste flexível. Fins els condons són en portuguès, com uns de Fruits & Choc que són de colors i gustos, cores e sabores.

I el català? Quina presència té? Escassíssima. A l'híper on sóc, només apareix de manera significativa en els productes que l'empresa (catalana, esclar) comercialitza amb marques blanques. Tots ells tenen textos en castellà, català, gallec i èuscar. Així, m'informo que, en èuscar, detergent per a rentadora és garbigailurako detergentea o que pèsols fins són ilarrak finak. Pel que fa a les marques convencionals, la presència del català és tan insignificant que fins puc detallar-la. Vegem-ho:

Entre els productes de nevera, trobo Anxoves de l'Escala (en català i castellà) i Filets d'Anxova Massó (en castellà, català i francès). En aquesta secció, la presència del català és semblant a la del japonès, ben representada amb la línia de productes The Original Japanese Sushi, que és low fat and cholesterol. Una altra curiositat: hi ha una marca de pinso per a gats etiquetada en castellà, italià i polonès. Per a gats que viuen a casa s'escriu dla kotów zyjacych w mieszkaniach. Coses de Polònia: de l'altra.

En els precuinats, descobreixo Bo de Debò, una empresa de Terrassa que ven canelons d'espinacs (6 unitats), macarrons fets a casa grans i cuixetes de pollastre amb ceba i pinyons. Una altra marca és Coreu-La Qualitat, que té una doble línia de productes, uns en català (pollastre de pagès net) i altres en castellà (muslos de pato). Aquesta doble línia també s'observa en marques com Ferrer (que fa, entre altres productes, bolets envasats) o Borges (que comercialitza molts olis d'oliva).

A les llaunes, el català és zero. Ni hi és a la Fabada Asturiana Litoral (mític aliment de gurmets solters), ni a la tonyina, ni a la cervesa. Les llaunes d'olives La Española, les clásicas, rellenas de anchoa, són en castellà només. A l'aigua mineral, Vichy Catalán commemora el 125 aniversari de la Sagrada Família i porta el lema Estaràs millor traduït al castellà, l'anglès, l'àrab i el japonès. L'altra marca que etiqueta en català és Aigua de Ribes.

Em ve al cap una altra anècdota: quan va ser nomenat director general de Política Lingüística, Antoni Mir, durant una entrevista a Catalunya Ràdio, va assenyalar una ampolleta d'aigua mineral etiquetada en castellà i va assegurar que, a partir d'aquell moment, a l'emissora només hi hauria aigua etiquetada en català. Aquestes són les paraules. Els fets: el darrer cop que vaig anar a Catalunya Ràdio, l'aigua seguia etiquetada en castellà.

Als arrossos, hi trobo el Montsià en català. Quant a llets, només n'hi ha dues que utilitzin el català: Llet Nostra i Ato. En iogurts, hi ha La Fageda, empresa la història de la qual ha donat peu a un llibre. Als vins, l'etiquetatge en català és residual i circumscrit als petits. Em trobo, per exemple Vinya del Fadrí, amb una ampolla de vi bilingüe: blanc-white. Una nota curiosa la trobo a la secció de conserves: J. Vela ofereix pots amb albergínia escalivada i pebrots escalivats. La seu de l'empresa és a... Mendavia, Navarra!

Hi ha només una secció on el català mana: la dels ous. Hi trobo Liderou i Ous Roig, dues empreses que comercialitzen ous de pagès. Els ous són la inevitable excepció que confirma la regla. O sigui que, apreciat lector, permet-me una recomanació: si vols comprar en un híper productes etiquetats en català, et caldran (amb permís de la Bibiana Aído) molts ous.