• Imprimir
• Enviar

Autogol de Saura

TREMOLOR ICV cedeix a les pressions socialistes i Zapatero no haurà de respondre al Congrés per incomplir l'Estatut UNILATERAL Pacta pel seu compte una pròrroga de tres mesos per al finançament que és paper mullat

Tian Riba

El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat dirigint-se a una de les reunions setmanals del govern
MIQUEL ANGLARILL

Del pacte de la Moncloa al pacte de Vilanova. Salvant totes les distàncies del món, perquè si el primer ja costa de complir, el segon és paper mullat. L'Estatut sembla portar un virus que genera proclames d'unitat que acaben amb acords unilaterals. I Iniciativa n'ha protagonitzat un doble exemple. Primer, la federació del conseller Joan Saura va decidir pel seu compte i risc marcar perfil demanant la compareixença al Congrés de José Luis Rodríguez Zapatero perquè respongués per l'incompliment de la data del 9 d'agost per concretar el finançament de la Generalitat que preveu l'Estatut. I, ara, quan ja tenia prou suport per sumar majoria a la diputació permanent de la cambra espanyola, i pressionat pels socialistes, ha decidit estalviar-li el tràngol a Zapatero en una giragonsa que ha acabat en autogol de l'exjugador dels juvenils del Barça.

La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, en una trobada diumenge al matí a Vilanova i la Geltrú -on estiueja la millor interlocutora del govern a la Moncloa-, va ser qui va convèncer Saura de la inoportunitat que Zapatero donés una imatge de soledat i debilitat que beneficiava el PP. El problema és que això trasllada la imatge de debilitat a la part catalana, incapaç de mantenir la unitat per demanar una simple compareixença, quan la magnitud del repte és acordar un finançament allà on les naus catalanes són atacades com aquelles vistes més enllà d'Orió.

Iniciativa ja va molestar inicialment amb la petició de compareixença tant als socis com a CiU. A ERC -que comparteix grup amb ICV- perquè Joan Herrera la va presentar quan Joan Ridao era de vacances. Al PSC, perquè enfront de les proclames d'unitat els obligava a votar en contra al costat del PSOE -cosa palesada ahir amb la satisfacció de la mà dreta de José Montilla al Congrés, Daniel Fernández-. I a CiU perquè la federació defensa que la qüestió del finançament és bilateral i portar el debat al Congrés, on són tots els grups, era trencar aquest principi. Però, finalment, ICV havia aconseguit el suport de CiU i ERC -en un tripartit a la basca, ara també trencat-, a més del PNB i el BNG, que deixaven sol Zapatero.

La decisió de Saura es maquilla amb contrapartides d'attrezzo. Primera, que serà el ministre d'Economia, Pedro Solbes, qui compareixerà al Congrés aquest agost. I, segona, que el PSOE es compromet a un acord per al finançament en un nou termini de tres mesos perquè entri al pressupost del 2009. Termini que no té consistència, ja que els socis del PSC i ERC -així com Presidència i Vicepresidència- ja han aclarit que aquest no és un pacte entre dos governs -que són els que han de negociar, malgrat que Saura és igualment número tres del govern català-, sinó d'un partit amb un altre que té... un diputat al Congrés.

El PSC va aplaudir el gest de Saura, ja que li estalvia ser qui trenca el front català. En canvi, ERC, el partit de Tarradellas -aquell que deia que en política es pot fer tot menys el ridícul- encara no s'explica en nom "de qui" ha negociat Saura. Si a la col·lecció de frases cèlebres de Ridao ja hi havia la definició d'ICV com a "palanganeros" del PSC, ara s'hi suma "escalfabraguetes" per l'expectativa que ha acabat amb una pèrdua d'andrògens, cosa que, políticament, equival en aquest cas a fer marxa enrere.