• Imprimir

L'autora recorda que l'Estat porta més de vint anys incomplint acords amb Catalunya i demana unitat per aconseguir que es compleixi l'Estatut

Estatuts, teixir i desteixir

Anna Simó / Portaveu d'Esquerra Republicana per Catalunya al Parlament / http://blocs.esquerra.cat/simo

Durant la segona legislatura, el ple del Parlament de Catalunya va dur a terme un debat general sobre l'Estatut que havia estat aprovat vuit anys enrere davant l'incompliment dels seus preceptes. Com a conseqüència d'aquest debat, el 13 de febrer de 1987 el Parlament va aprovar la resolució 106/II, en què constatava que el pacte d'Estat que va donar com a resultat l'Estatut del 1979 havia estat incomplert reiteradament per diferents governs de l'Estat i instava a prendre les iniciatives necessàries per "reconstruir una interpretació de l'Estatut" d'acord amb la lectura que en van fer les forces polítiques quan van demanar al poble de Catalunya que el referendés. En cas de ser impossible desplegar un Estatut de veritable autogovern s'hauria d'iniciar el tràmit de reforma de l'Estatut.

Penèlope, divina entre les dones segons Homer i símbol de la fidelitat de les esposes segons tants d'altres, esperà durant vint anys que tornés a casa Ulisses. Vint anys durant els quals teixia de dia i desteixia de nit una peça de roba per esquivar els pretendents. Diligentment i unilateralment fidels, gairebé vint anys van passar també fins que el Parlament impulsà la reforma de l'Estatut del 1979 i aprovà el projecte d'Estatut del 30 de setembre.

El conseller Saura va dir el 30 de setembre del 2005 al Parlament de Catalunya que el projecte d'Estatut que s'aprovava suposava un doble pacte, un amb la ciutadania i un altre amb l'Estat. I hem rodat el món i tornat al Born i ens trobem on érem el 1987 pel que fa a l'Estat. L'Estat està incomplint clarament el pacte i no sembla tenir voluntat de canviar un guió que fa dècades que està escrit.

Portem anys i panys teixint i desteixint. Han passat vuit legislatures al Parlament de Catalunya amb un guió de relacions amb l'Estat que sempre és el mateix, perquè ens tenien presa la mida i tenien (i tenen) la paella pel mànec; o fan disset mànecs a la paella, i llestos.

La força d'una llei orgànica com l'Estatut que ens hauria d'afavorir és feble vista la història recent i la recentíssima del nostre autogovern, es cregui convenient o no de reconèixer-ho, es cregui que les lleis de què ens dotem són les que mereixem o no. La força de la gent i de les seves necessitats i drets és la que tenim i la que hem de fer valer. El compromís que ens resta d'aquell pacte doble és amb la ciutadania de Catalunya, doncs; prioritari i mutu. I tenim també la força de mantenir-nos ferms i apuntant en la mateixa direcció, malgrat les pressions. A veure si ho interioritzem d'una vegada.

La força d'anar plegats és la que tenim. Hem d'anar junts fins al final d'aquesta etapa, partits polítics, societat civil i ciutadania, amb les nostres diferències però especialment amb els punts de coincidència que facin que aconseguim treure tot el suc possible a un Estatut referendat pel poble de Catalunya, malgrat tot.

Junts per teixir, per no permetre que desteixeixin la feina feta, ni desteixir-la nosaltres. Si no, la trampa que volen fer amb la llei la construirem nosaltres mateixos novament. Que potser resulta que des de Catalunya almenys haurem après la lliçó d'aquestes vuit legislatures, finalment? Potser. Per Esquerra, no quedarà; malgrat tot.