• Imprimir

El PSC i Maragall es reconcilien en el 30è aniversari del partit

| José Montilla garanteix a l'expresident que "amb carnet o sense" la formació socialista serà sempre el seu partit | L'exdirigent els anima a fer primàries i a recuperar el grup propi al Congrés

M. Fernández

Maragall i Montilla, al centre, amb altres oradors de l'acte com Siurana, Álvarez, Corbacho, Nadal i De Madre
FRANCESC SANS

El PSC va convertir la commemoració del seu 30è aniversari en un acte de reconciliació i homenatge a l'expresident del partit i de la Generalitat, Pasqual Maragall, que es va donar de baixa de la formació l'any passat. El cap de l'executiu català i primer secretari del PSC, José Montilla, el va convidar personalment a assistir ahir a l'Auditori de Barcelona a una celebració que va estar plena de records de la creació i història del partit i de gestos cap a l'exmandatari. La formació socialista mirava de girar full al distanciament dels darrers mesos de Maragall i a la polèmica oberta pel fet que no hagués estat convidat formalment a la festa dels afiliats que feia tres dècades que militaven al partit, que es va fer al maig i a la qual van assistir més de 2.000 persones.

El d'ahir va ser un acte més intimista, amb 700 persones a la sala Oriol Martorell i un centenar en una altra, que van poder recordar episodis de la història del PSC a través de diversos vídeos i el testimoni d'una vintena d'oradors. No hi van anar la ministra de Defensa, Carme Chacón, ni l'expresident del partit Narcís Serra. Aquest últim, de viatge. Un ram de flors en una butaca buida va simbolitzar el record pels dirigents morts.

Montilla i Maragall van entrar junts a la sala, seguits d'un nodrit grup de quadres històrics. L'exmandatari, que va ser presentat com l'alcalde olímpic i el president de l'Estatut, va obrir el seu discurs recordant que no es podia perdre la festa dels 30 anys del partit, i va fer un petit repàs dels seus orígens polítics. Va apuntar que una de les assignatures pendents dels socialistes catalans és la recuperació del grup propi al Congrés, que van perdre el 1981. La intervenció prèvia d'un altre expresident del partit, Raimon Obiols, que havia assenyalat una altra assignatura pendent, l'Espanya federal, li havia donat peu per introduir la històrica reclamació del grup propi. Maragall, ovacionat a l'inici i al final del discurs pels assistents, la majoria dels quals es van posar drets, va posar més deures: que siguin els primers a fer eleccions primàries per elegir el seu candidat a president del govern.

L'exdirigent socialista, que va recordar que Serra havia estat cridat a ser president del govern central i que no va poder-ho ser, va cloure afirmant que els seus anys políticament més feliços els va passar com a socialista, primer, i a CpC.

Unitat del partit

Montilla va destacar l'ambició que va demostrar Maragall per convertir-se en el primer president socialista de la Generalitat i liderar "el difícil procés" de l'Estatut, tot això, "generant la il·lusió necessària perquè l'ambició fos assumida pel conjunt del país". Per ell, als actuals dirigents els correspon mantenir aquesta ambició per seguir transformant el país. Prèviament, va apuntar al seu antecessor que amb carnet o sense el PSC sempre serà el seu partit. Montilla va confessar-se una persona afortunada en gran part gràcies al PSC. Per ell, la unitat de la formació no és "uniformitat" i va advocar per seguir promovent la pluralitat.

Va tenir paraules d'agraïment pels anteriors caps de llista al Parlament i de record pels exministres Ernest Lluch i Jordi Solé Tura. Precisament, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, havia apel·lat al paper clau del PSC en el socialisme espanyol, i el conseller Joaquim Nadal havia posat en relleu amb altres exalcaldes el pes local al PSC. Al final, foto de família d'oradors i invitació de Maragall a Miquel Iceta que s'hi sumés.