• Imprimir

ELRASCLET

Anar de sobrats

Oriol Bartomeus / obartomeus@gmail.com

El Parlament basc va donar llum verda ahir a la segona edició del pla Ibarretxe, aquest cop en forma de consulta ciutadana, vist que la via legal de reforma estatutària s'estavellava al Congrés de Diputats. Alguns han vist en aquest pla Ibarretxe bis una aposta política per posar a prova la naturalesa democràtica de les institucions i els partits espanyols. Aquesta és una visió esbiaixada basada en la idea que el poder central ha d'estar constantment demostrant les seves credencials democràtiques. Credencials que els perifèrics no tindrien necessitat de demostrar, perquè la democràcia (vés a saber per què) se'ls suposa de naixement. La reacció miop, per més que previsible, del govern central, amenaçant de donar un calbot al lehendakari amb tota la Constitució, no ha fet sinó refermar aquest discurs, que considera que les institucions centrals es guien per un instint primari proper als troglodites, que els fa respondre amb exabruptes i clatellots a qualsevol proposta que els arribi de la perifèria. La visió simplista de bons i dolents, d'unes nacions perifèriques avançades sotmeses a un poder central decimonònic, incapaç de desempallegar-se dels tics autoritaris heretats de la dictadura, no ha ajudat mai a l'avenç de les propostes catalanes o basques. Pot servir com a bàlsam per a ànimes càndides o com a coartada electoral de governs incapaços, però mai no ha donat resultats palpables. L'apel·lació a una suposada superioritat moral o a una etèria legitimitat democràtica no garanteix l'èxit davant unes institucions estatals conscients de la seva força. Astúcia i unitat d'acció. Aquestes són les basses amb què ha de jugar la perifèria. La resta són només brindis al sol i ganes d'embolicar la troca.