• Imprimir
• Enviar

La campanya dels candidats

El candidat, cara a cara amb el militant

CAMPANYA ·

Sandra Arenas / Joan Tort

Quatre candidats d'ERC exposen les seves propostes davant dels militants
AVUI

Res de grans mítings, eslògans provocadors i nervis per quadrar al segon l'entrada del candidat a la tele. La campanya interna d'Esquerra, acarnissada entre vestidors en part perquè la mateixa essència del sistema de votació afavoreix la pugna, dóna als militants la paraula. És per això que els aspirants a la presidència i la secretaria general del partit han centrat els seus esforços en els actes de proximitat, que inclouen des de trucades per telèfon per temptejar el personal fins a entrevistes porta a porta. La campanya ha sigut llarga -n'hi ha que en fan des de fa molts mesos- i els candidats han passat gairebé per tots els casals de la formació. L'AVUI ha accedit a quatre d'aquests actes territorials i ha comprovat i comparat com intenten seduir la militància Joan Puigcercós, Joan Carretero, Uriel Bertran i Rafel Niubò. Els dos primers es disputen la presidència d'Esquerra. Els dos darrers la secretaria general. Cadascun pertany a una candidatura diferent i té també propostes i respostes diferents per a preguntes que acostumen a repetir-se cada dia i que deixen poc marge per a les sorpreses.

L'assemblearisme, el cicle de davallada electoral, la presència d'ERC al govern de José Montilla -o el segon tripartit, segons la versió-, què cal fer per créixer tant internament com externament, quin ha de ser el logo del partit, el paper dels mitjans de comunicació en la crisi interna, la imatge del partit durant aquests mesos... Són les inquietuds que manifesta la militància i que de segur que demà marcaran el vot dels més de 10.000 afiliats que estan cridats a les urnes per decidir de manera secreta qui ha de dirigir el partit.

Rafel Niubò, 29 de maig, Poblenou

Conegut com l'home de gel per la relació que manté amb els principals negociadors del PSC al govern de la Generalitat, el candidat a la secretaria general d'ERC de la candidatura ERC Futur -la que avala el fins avui president de la formació, Josep-Lluís Carod-Rovira-, s'ho passa d'allò més bé i, com reconeix, és menys seriós que l'altre membre del tàndem, Ernest Benach. Arriba al casal del Poblenou acompanyat de l'ordinador i una infinitat de Powerpoints amb què intenta explicar a la vintena llarga d'assistents els errors que al seu parer ha comès els últims anys el partit republicà, què ha portat ERC a "deixar de ser útil" per als ciutadans i les seves propostes per convertir la formació en "un dels dos primers partits de Catalunya".

Amb un discurs sovint propi de les candidatures més crítiques, Niubò atribueix el degoteig de vots d'ERC a la "pèrdua de credibilitat". No creu que tots els mals vinguin del "segon tripartit", com apunta un militant, sinó que acusa l'aparell -encarnat des del seu punt de vista per Joan Puigcercós i Xavier Vendrell- d'haver gestionat de manera pèssima l'última crescuda dels republicans. Defensa el sistema de primàries obertes per triar el pròxim candidat a la presidència de la Generalitat i la participació directa dels militants en qüestions clau.

A diferència de la resta de candidats, Niubò fa votar els militants -els "posa en situacions de crisi"- i els deixa clar que "estic en contra de renegociar el govern. Jo no vull renegociar res. El que vull és fer bons acords".

Joan Puigcercós, 3 de juny, Sant Boi

És el candidat que ha presentat més avals de la militància i el que surt més ben situat en la cursa interna. Davant d'uns trenta-cinc militants a Cal Ninyo, a Sant Boi de Llobregat, Joan Puigcercós centra el seu discurs a defensar el paper d'Esquerra al govern, a prometre lideratge -"En algun moment en aquest partit hi ha hagut renúncia a dirigir"- i a presentar el seu model de país, més enllà de les propostes de partit. Es tracta d'un acte comarcal, en què hi ha militants de diversos punts del Baix Llobregat, i el candidat es compromet a posar els càrrecs de la seva candidatura a disposició del guanyador. "I si he de fer qualsevol crítica, la faré en els òrgans interns". Puigcercós, que ha optat pel format clàssic de discurs magistral i torn de preguntes, admet que entre les causes de la davallada electoral d'ERC hi ha el pacte d'Entesa i les picabaralles internes.

Després de detallar les propostes de la seva candidatura, que passen per condicionar les aliances del 2010 al concert econòmic i per plantejar una candidatura única a Europa, l'aspirant a president de Gent d'Esquerra explica que l'endemà del congrés anirà a veure Montilla. "Tenim un compromís i l'hem de complir", afirma, convençut que el principal error dels republicans és no saber transmetre a la ciutadania què fan al govern.

"El país necessita un nou horitzó. La gent ens demana un nou salt. I el podem fer, però necessitem cohesió interna i lideratge". Sense referir-se ni una vegada al seu desig de ser el pròxim candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, i evitant en tot moment les crítiques directes als altres candidats, Puigcercós es presenta com el líder que ha de "marcar l'agenda" i demana cohesió i que a partir del congrés "s'acabin els partits dins del partit".

Uriel Bertran, 5 de juny, Lleida

El ple del Parlament de dijous fa que el candidat a la secretaria general d'ERC arribi tres quarts d'hora tard i que Jaume Renyer -que es presenta per presidir el partit-, Hèctor López Bofill i Elisenda Paluzie obrin un acte que serveix per presentar la candidatura a Lleida. López Bofill arrenca criticant la "manca de coherència del projecte polític i de sentit estratègic" de l'actual direcció. Bertran, que va aconseguir que més d'un 40% de la militància avalés una esmena a la conferència nacional en què es demanava la renegociació del govern, té com a principal bandera el compromís de "collar" els socialistes i la revisió a l'alça del pacte. "No en deixarem passar ni una al PSC. Marcarem una sèrie de línies vermelles, de manera que siguin ells els que tindran la pilota a la teulada. Si no ho accepten, seran ells els que trencaran el govern", adverteix. Pel que fa als pactes, l'aspirant a la secretaria general defensa una aliança que situï al centre el dret a decidir i que impliqui un acord de tots els partits que estiguin a favor del dret a l'autodeterminació. "O pactem amb el dret a decidir o l'anirem a defensar des de l'oposició, de manera que deixarem que la sociovergència gestioni les misèries, fet que només portarà ERC a créixer", sentencia el candidat d'Esquerra Independentista.

Joan Carretero, 5 de juny, Sarrià

La primera de les veus crítiques amb l'estratègia d'ERC creu que la davallada electoral és fruit de la "pèrdua de credibilitat" del partit. En tots els actes posa com a exemple el famós episodi de la calçotada. "Com ens poden creure, si tot just quan acabem de fer president el senyor Montilla som capaços de rifar la seva cadira?". Davant d'una seixantena de simpatitzants al Centre Cívic de Sarrià, el candidat a la presidència de Reagrupament revela què és el primer que farà si guanya. "Faré que s'abaixi el sou al president de la Diputació de Girona". Carretero, que situa el referèndum del 2014 que proposa Carod com un dels exemples de "falta de credibilitat", defensa que ERC torni a prioritzar l'eix nacional i que ideològicament sigui un partit de "centreeesquerra europeu del segle XXI".

El candidat reconeix que va defensar la constitució del primer pacte amb el PSC, del qual va formar part com a conseller de Governació. Crític amb el paper d'ERC a l'executiu de José Montilla, és partidari de sortir-ne amb el pretext de les negociacions del finançament. Carretero, que admet que part dels assistents als seus actes no són militants i que hi assisteixen sovint per curiositat, es presenta davant la militància com el "canvi" davant de dirigents que "fa vint anys que són a l'executiva", en referència tant a Carod com a Puigcercós. Critica que no hi hagi hagut dimissions arran de la patacada electoral de les eleccions generals i ofereix "il·lusió i credibilitat". "El nostre model de partit no té res a veure amb el d'Evo Morales o Hugo Chávez. El nostre objectiu és la constitució d'un Estat propi a la Unió Europea".

Més de 10.000 militants poden decidir demà quina de les quatre candidatures ha de dirigir el partit. Niubò, Puigcercós, Bertran i Carretero -i aquells amb qui formen tàndem- seran avaluats per tots aquells afiliats que decideixen exercir el seu vot a urna oberta. És també a les seves mans la continuïtat o no d'un govern qüestionat per dues de les candidatures.